Pedrolo, recuperat

Avui recor­dava Manuel de Pedrolo, ara que fa 23 anys que va mar­xar. I el recor­dava a par­tir d'aquell meca­nos­crit que va supo­sar una sac­se­jada fona­men­tal en la meva vida. Una sac­se­jada de vita­li­tat, emo­ci­ons; la des­co­berta d'un autor que no només va ser trans­cen­dent per a mi en les emo­ci­ons més ínti­mes, sinó que em va empènyer a lle­gir més. No he tor­nat a lle­gir el Meca­nos­crit del segon ori­gen. Segu­ra­ment per la por que aque­lles parau­les necessàries en el moment que van ser lle­gi­des es trans­for­min i per­din sen­tit. Penso que van ser lle­gi­des quan calia, i seria un des­en­cert recu­pe­rar-les ara. El que sí que vull recu­pe­rar, a 48 hores del Con­cert per la Lli­ber­tat, són aque­lles des­co­ber­tes vol­gu­des del Pedrolo més ideològic. Un Pedrolo que rei­vin­dico, que mai no ha estat prou estu­diat ni reco­ne­gut, i que ara volen treure de l'oblit un grup d'amics a qui agra­eixo la ini­ci­a­tiva. I ho volen fer a través d'un docu­men­tal la gent de Zeba Pro­duc­ci­ons i la Fun­dació Manuel de Pedrolo, per estre­nar-lo el 2014, l'any del qua­rantè ani­ver­sari del Meca­nos­crit. Els tro­ba­reu a Verkami.

Poeta, nar­ra­dor, assa­gista, autor de peces tea­trals; qui ha silen­ciat, i per què, Pedrolo? Mes­tre en gai saber, premi d'honor de les lle­tres cata­la­nes el 1977, autor prolífic, diuen que el més lle­git després de Pla… però mai no ha vist reco­ne­guda aquesta tra­jectòria a par­tir de l'estudi i conei­xe­ment de la seva obra. Hi hau­ria molts tex­tos, infi­ni­tat de cites que repro­dui­ria amb ganes del seu pen­sa­ment. Però avui ho faré rei­vin­di­cant el gènere, perquè els tex­tos de Pedrolo van ser esti­mu­lants pel que fa a l'alli­be­ra­ment de la dona en l'època en què foren escrits. I tor­nant al Meca­nos­crit recor­daré l'Alba, aque­lla jove verge i bruna, que és mes­tressa del seu destí, que es mos­tra forta volent un fill, i acon­se­gueix criar-lo quan des­a­pa­reix el pare, secun­dari abso­lut d'una història potent. Un ésser ple de força i auto­su­fi­ci­ent, dibui­xat en el moment precís per a mol­tes de nosal­tres.