Espanya s'enfonsa

Per uns dies, diri­gents del PP i el PSOE van anar ple­gats a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees a dema­nar auxili per a Espa­nya. Els acords han durat poc i les bones inten­ci­ons de pacte s'han esfu­mat. Els dos par­tits han recu­pe­rat el seu estat natu­ral i tor­nen a estar com gat i gos, con­ti­nuen estant a mata-dego­lla en una mena d'eslògan que diu Espa­nya s'enfonsa.

La número dos del PSOE, Elena Valen­ci­ano, amb l'afer Bárce­nas de fons, ha fet reviure el “vagi-se'n, senyor Rajoy”, que tants fruits va donar als seus adver­sa­ris del PP quan Aznar va paten­tar el “vagi-se'n, senyor González”. Pel mateix tema, Cayo Lara, coor­di­na­dor d'Izqui­erda Unida, demana avançar les elec­ci­ons. Men­tres­tant, el Par­tit Popu­lar i el seu màxim res­pon­sa­ble callen i diuen que el PSOE també té brutícia a la sabata amb els ERO d'Anda­lu­sia. En aquests moments va en aug­ment un gran embo­lic espa­nyol. Fa la sen­sació que quel­com ha de pas­sar. Tot ple­gat té l'apa­rença que els dos par­tits tron­to­llen i no saben recon­duir les situ­a­ci­ons.

Ara l'enre­nou està ser­vit. Bárce­nas és l'ani­ma­dor del dal­ta­baix. És pos­si­ble que, durant uns anys, diri­gents del PP hagues­sin cobrat sobre­sous en con­tra d'allò que diuen. Però sem­pre s'ha de man­te­nir la pre­sumpció d'innocència, com es va man­te­nir en el seu moment –als anys noranta– quan es va saber que diri­gents del PSOE havien cobrat dels fons reser­vats enmig de vícti­mes mor­tals de la cal viva dels GAL. Tot aquell epi­sodi va ser negat fins a l'últim moment, quan es va des­co­brir part del pastís i va caure fins l'apun­ta­dor, encara que mai ningú no va saber amb exac­ti­tud qui era la X.

Res no tenen a veure els afers, tot i que són de gran abast. Ara, la situ­ació a l'Estat espa­nyol, con­fir­mada pel Cen­tre d'Inves­ti­ga­ci­ons Sociològiques (CIS), és dolenta. Part de la ciu­ta­da­nia no vol voler saber res d'aquells que han conduït el país fins ara pel pedre­gar. Ni de la monar­quia, ni de les ins­ti­tu­ci­ons, ni dels par­tits que han por­tat el país a una devas­tació trans­ver­sal. Vis­tes les enques­tes, i sobre­tot parant l'ore­lla, la gent, no només d'esquer­res, també els con­ser­va­dors, tenen ganes de cas­ti­gar, quan toqui, els res­pon­sa­bles. Heus aquí la gran satis­facció gene­ral quan alguns pei­xos gros­sos van a la presó.

En el fons, com va pas­sar amb Cánovas i Sagasta, Rajoy i Rubal­caba es cri­ti­quen entre ells per no haver com­plert les aspi­ra­ci­ons democràtiques. El debat està entre aquells que cre­uen que tots dos estan amor­tit­zats i els que encara cre­uen que hi són a temps de redreçar la situ­ació i gua­nyar, com ha pas­sat sem­pre, o l'un o l'altre.