Esclaus del mòbil

Fa anys, pocs minuts després d'ini­ciar una xer­rada, un espec­ta­dor de la pri­mera fila es va posar a pesar figues. Entre becaina i becaina l'home obria els ulls, m'entre­llu­cava i tor­nava al seu món feliç. Per més esforços que jo feia, no hi havia manera de con­cen­trar-me i sem­pre aca­bava fixat en el de la cap­ci­nada. Fa pocs dies, durant la con­ferència d'un pro­hom del país, em vaig dedi­car a obser­var els assis­tents. Com que era un esmor­zar, alguns tenien feina per superar la fase de lle­ga­nyes, d'altres mira­ven amb ulls per­duts i una bona colla s'entre­te­nien amb el telèfon mòbil. De tots ple­gats els del mòbil, eren, de llarg, els més impli­cats. Men­tre el con­fe­ren­ci­ant s'esgar­ga­me­llava expli­cant les pers­pec­ti­ves pres­su­postàries, ells tecle­ja­ven l'andròmina, espe­ra­ven uns segons la res­posta per imme­di­a­ta­ment tor­nar a començar el procés. Per més que el cer­vell humà s'hagi con­ver­tit a la mul­ti­tasca, em costa de creure que es puguin fer alhora dues coses tan dife­rents com seguir una con­ferència i man­te­nir una con­versa a la xarxa. I vist l'entu­si­asme que dedi­ca­ven a la pan­ta­lla, jura­ria que les doc­tes parau­les del ponent els rellis­ca­ven. Però el més curiós és que ningú no ho tro­bava estrany ni s'hi escar­ras­sava. S'ima­gi­nen la reacció que pro­vo­ca­ria un espec­ta­dor que es posés a lle­gir el diari en plena dis­ser­tació d'un con­fe­ren­ci­ant? La diferència és que el mòbil té but­lla, és com una part de la nos­tra ana­to­mia que hem incor­po­rat sense ni ado­nar-nos-en. Tant el seiem a taula per dinar, com ens inter­romp les con­ver­ses amb la família, ens fa aixe­car del sofà en el punt cul­mi­nant de la pel·li o ens trenca el son a mit­ja­nit. A més, els més infor­mats o apren­sius asse­gu­ren que tot el que diem al seu entorn, encara que esti­gui inac­tiu, pot ser escol­tat, gra­vat i inter­pre­tat per uns agents d'ore­lles electròniques enor­mes. Diuen que des que a Cata­lu­nya es va començar a bellu­gar el tema de la inde­pendència, els ore­lluts han arri­bat mas­si­va­ment i no des­can­sen. I ara els deixo perquè el mòbil em diu que començo les vacan­ces.