Invasió subtil

Diu el peri­o­dista Fer­ran Mone­gal que la tele­visió és una escala que sem­pre baixa i que la tele­por­que­ria no es redu­eix a un deter­mi­nat tipus de cadena o de pro­grama, sinó que s'escampa i con­ta­mina àmbits que hau­rien de ser sagrats, com les cade­nes públi­ques o els pro­gra­mes infor­ma­tius, siguin públics o pri­vats. Ja fa molts anys que a les tele­vi­si­ons tri­om­fen per­so­nat­ges de mèrits escas­sos –tret de la barra i de la capa­ci­tat de viure amb l'esquena dreta. Ja fa anys que ens volen fer con­fon­dre la plu­ra­li­tat amb la cridòria i la bara­lla pla­ni­fi­cada, que només forma part de l'espec­ta­cle. I també fa temps que les tele­vi­si­ons explo­ten ciu­ta­dans amb un sen­tit del pudor nul o una neces­si­tat extrema d'obte­nir dos minuts de fama. Sim­ple­ment ha aug­men­tat l'extensió del feno­men a mesura que han aug­men­tat els canals.

Però hi ha un feno­men més per­vers que la tele­por­que­ria: la tele­por­que­ria dis­fres­sada. Par­lem de fal­sos debats, de les imat­ges sense rellevància infor­ma­tiva que es fan espai en un tele­notícies només per l'impacte que pro­vo­ca­ran, fins i tot de pro­gra­mes d'humor que ens per­me­ten con­su­mir brossa tele­vi­siva de totes les cade­nes, prèvia­ment selec­ci­o­nada, des de l'altra riba, ator­gant-nos el favor d'una distància i d'una pàtina de mora­li­tat que no hau­rien de fer-nos per­dre de vista que con­su­mim la mateixa brossa. Es tracta d'una invasió sub­til i, pre­ci­sa­ment per això, molt eficaç. Aquest dimarts rea­pa­rei­xia Jos­mar a la tele­visió pública cata­lana i ho va fer a la versió esti­uenca d'El gran dic­tat, un pro­grama que bar­reja amb habi­li­tat i intel·ligència l'entre­te­ni­ment i la divul­gació lingüística i que pre­senta un per­so­natge tan interes­sant com Òscar Dal­mau. Era neces­sari? Jos­mar és un feno­men tele­vi­siu nas­cut a mit­jan anys 90 i que va arri­bar a un moment cul­mi­nant de la seva popu­la­ri­tat, cap a 1997 o 1998, amb Malalts de tele, un pro­grama que tam­poc el neces­si­tava i que va con­tri­buir deci­si­va­ment a la cre­ació de la cri­a­tura mediàtica. Jos­mar sem­blava pre­des­ti­nat a ser una estre­lla fugaç però per raons que se m'esca­pen ha anat tro­bant espais en mit­jans i ha tor­nat de forma inter­mi­tent a TV3. Ridi­cu­lit­zar la gent més vul­ne­ra­ble és una forma inno­ble de l'humor. Als pobles petits sem­pre s'havia pres el pèl al curt de gam­bals, a qui tenia una dis­ca­pa­ci­tat física, al des­val­gut, i a l'aldea glo­bal també es fa. El que sap més greu és que cai­guin en el parany les tele­vi­si­ons públi­ques i pro­gra­mes que no ho neces­si­ten.