Prova pilot

L'estiu con­vida, espe­ci­al­ment si estàs de vacan­ces, a fer con­ver­ses dis­te­ses, ago­sa­ra­des, intrans­cen­dents o pro­fun­des, fins i tot de molt punyents. Depèn de la com­pa­nyia o de l'hora en què es pro­du­ei­xen. Però con­firma la neces­si­tat que tenim de par­lar i con­tras­tar. Et fa sen­tir més lliure, millor. I encara més en els moments actu­als, que con­vi­den a fer can­vis, a replan­te­jar els con­ven­ci­o­na­lis­mes amb els quals coha­bi­tem. És sem­pre bene­ficiós.

L'ense­nya­ment és un clàssic d'aques­tes con­ver­ses. Hi ha àmplia coin­cidència que l'edu­cació i la for­mació del jovent, els nos­tres fills i filles, és la millor herència que els podem trans­me­tre (a més, encara no tri­buta fis­cal­ment) i, per a ells, el més valuós actiu. També hi con­cor­ren les per­so­nes que sem­bla­ria que col·lec­ti­va­ment ens estem ado­nant –va ser el pri­mer que va fer crisi i silen­ci­o­sa­ment– de la trans­cendència que té per a cada ésser humà la seva pre­pa­ració i ense­nya­ment. I també la valo­ració del seu impacte col·lec­tiu si s'acon­seguís apu­jar el nivell mitjà gene­ral. En ter­mes empre­sa­ri­als diríem que pot­ser és el fac­tor de com­pe­ti­ti­vi­tat més trans­cen­dent en el futur d'un ter­ri­tori, de les seves orga­nit­za­ci­ons i de les seves empre­ses. En defi­ni­tiva, de pro­jecció per­so­nal i gene­ral d'ave­nir.

Reco­nei­xent que l'edu­cació ha de començar en la matriu de la família i la res­pon­sa­bi­li­tat cab­dal de pares i mares en enfo­car, esti­mu­lar, exi­gir i valo­rar aquest “tre­sor” que és la for­mació, també en aquest procés vital l'escola hi té un paper igual­ment impor­tant. En ter­mes aïllats o com­pa­ra­tius hauríem de tenir pre­sent l'alt nivell gene­ral del sis­tema d'ense­nya­ment. I la sort que tenim de néixer en un país amb unes infra­es­truc­tu­res/equips (soft i hard) impor­tants per faci­li­tar aquest crei­xe­ment de les per­so­nes, la seva edu­cació.

Els resul­tats que s'obte­nen por­ten a mol­tes més dis­cus­si­ons. Però les dades són tos­su­des i són una evidència. Les xifres de fracàs esco­lar són en ter­mes abso­luts o rela­tius, aïlla­da­ment o com­pa­ra­ti­va­ment, molt nega­ti­ves. I si a més tenim en compte el nivell de com­prensió lec­tora, el pano­rama encara es com­plica més.

En aquest con­text de temàtica i de con­versa oberta esti­uenca és quan sor­geix la pre­gunta: pot un jove de divuit anys aspi­rar a obte­nir el permís de con­duir si no té apro­vat el nivell d'edu­cació obli­gatòria mínim i la seva capa­ci­tat de com­prensió lec­tora està sota el llin­dar del que fóra neces­sari per enten­dre cor­rec­ta­ment un text, un mis­satge? Cir­cu­lar con­duint un cotxe o moto amb cor­recció, dins de nor­mes i sense excés de risc no és poca cosa. Pri­mer s'ha d'estu­diar i enten­dre-ho. Relli­gant aquests temes i per incen­ti­var i esti­mu­lar els nois i noies a superar-se i esforçar-se en aquest camí de la seva for­mació, que unànime­ment valo­rem com tan trans­cen­dent, podríem fer alguna pro­posta.

El diàleg d'estiu ens va por­tar a plan­te­jar-nos una idea ima­gi­na­tiva per aug­men­tar el nivell d'apro­vats i pro­vo­car una posi­tiva reacció dels joves.

Si tot­hom no està capa­ci­tat per con­duir, sem­bla evi­dent que no està prou madur per fer-ho qui no té asso­lit el nivell bàsic de for­mació esco­lar. En con­seqüència, el jove que no tingués apro­vada l'edu­cació secundària obli­gatòria no podria, amb divuit anys, pre­sen­tar-se a les pro­ves d'accés al car­net de con­ducció i hau­ria d'espe­rar a tenir-ne vint-i-un o anar a la repesca i obte­nir el títol. O més madu­ració per més edat o més nivell for­ma­tiu.

Estem con­vençuts que els resul­tats, per pròpia consciència i res­posta dels joves, serien espec­ta­cu­lar­ment posi­tius. Més esforç com­porta avan­tat­ges tan­gi­bles.

Una autèntica prova pilot que sug­ge­riríem posar en fun­ci­o­na­ment.