Opinió

Són faves comptades

El valor de la Rosa

La Rosa, la mare d'una amiga nostra, es va saber envoltar de bons aliats, d'un bon exèrcit

A prin­ci­pis d'any vaig dedi­car aquest espai a una ini­ci­a­tiva de la Fun­dació Onco­lliga. Em van con­vi­dar a pren­dre part en una sessió de fotos per a una sub­hasta benèfica. Les fotos eren amb dues dones que patien o havien patit un càncer. Una acti­vi­tat que volia esti­mu­lar l'amor propi i l'auto­es­tima d'unes llui­ta­do­res que sovint es veuen min­vats pels estralls de la malal­tia. L'auto­es­tima va con­ti­nuar a l'alça el dia que es van arre­glar i empo­lai­nar per a la sessió de fotos. Unes imat­ges que com reco­llia el títol de l'expo­sició en la qual s'inte­gra­ven immor­ta­lit­za­ven els ins­tants de valor i de bellesa d'aquests dones. El mis­satge era clar: es pot com­ba­tre i superar el càncer amb espe­rança, amb valen­tia. És el valor del valor. I així vaig titu­lar aque­lla columna. De vega­des, però, mal­grat l'entorn, la valen­tia, l'esforç i el coratge, la malal­tia no es pot superar. La Rosa, la mare d'una amiga nos­tra, una de les dones amb qui em vaig retra­tar, se n'ha anat. No ha per­dut la bata­lla con­tra el càncer. Es perd quan es deixa de tenir i ella, de salut, no n'havia tin­gut mai però en canvi sí que havia sabut esprémer la vida al màxim, viure-la amb tanta inten­si­tat com va poder. I per fer-ho es va saber envol­tar de bons ali­ats, d'un bon exèrcit per com­ba­tre els danys col·late­rals d'aquest ene­mic que ha resul­tat inven­ci­ble. Al marge de les fotos, tinc el record del seu som­riure enco­ma­nadís i de la seva acti­tud: posi­tiva, ferma i deci­dida de no tenir por de la malal­tia, però sense per­dre-li el res­pecte. Una acti­tud pro­vi­den­cial perquè la malal­tia no et governi i et sot­meti a una con­demna, sinó perquè et doni les for­ces necessàries per vèncer el càncer o, si més no, per accep­tar que hi has de con­viure. L'entorn ajuda a recu­pe­rar aque­lla ener­gia que surt del nos­tre inte­rior i que ens porta a no dei­xar-nos tre­pit­jar per res ni per ningú. L'entorn empeny perquè aflo­rin els estímuls posi­tius que per­me­tran tenir el valor i la força per plan­tar cara a la malal­tia. Això ho vaig poder com­pro­var una xar­do­rosa tarda de finals de juny al cos­tat de la Rosa i des de lla­vors he mirat d'enco­ma­nar-me del seu valor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.