Les tragèdies d'Artur Mas

La nos­tra prin­ci­pal tragèdia és no poder triar quina és la nos­tra tragèdia. La frase, extreta de Pas­to­ral ame­ri­cana, és per­fecta per des­criure la vida política d'Artur Mas. En poc més de deu anys, el Molt Hono­ra­ble ha estat el polític amb més llu­fes pen­ja­des del pla­neta: de ser un robot sense per­so­na­li­tat o un mes­sies enfo­llit, ara ja ha pas­sat a con­ver­tir-se en l'hipotètic traïdor ofi­cial del regne inde­pen­den­tista. Com el Suec, el pro­ta­go­nista del lli­bre de Phi­lip Roth, Mas ha anat regur­gi­tant l'arti­lle­ria dels seus crítics i pur­gant der­ro­tes per fer-se esti­mar: del busi­ness fri­endly reci­ta­dor de Bau­de­laire (que feia de ben pre­pa­rat però, ai las, molt de pijo), el Molt Hono­ra­ble va pas­sar a corre-cuita a actuar més simpàtic i pagès per plaure la Cata­lu­nya agrària. Quan el van acu­sar de superb a causa d'un car­tell elec­to­ral deli­rant, va deci­dir pas­sar la penitència de lide­rar un govern en el període més difícil d'ençà de la res­tau­ració democràtica espa­nyola. La tragèdia d'Artur Mas és que va ser edu­cat i pro­pul­sat pel pujo­lisme perquè era un pro­ducte ideal per defen­sar la via autonòmica a capa i espasa, con­ver­tir-se en un bon ges­tor, aban­do­nar la pre­sidència, i que l'Ori­o­let seguís amb el peix al cove. Però, com sem­pre, hi ha un ins­tant en la vida en què ens ado­nem que hem estat pro­gra­mats per un pre­sent que ens supera: Mas va reac­ci­o­nar a l'enèsima tragèdia, i va con­ver­tir el pro­grama de CiU a l'inde­pen­den­tisme, enfron­tant-se a l'statu quo espa­nyol com cap pre­si­dent de la nos­tra història ho ha fet. Fot molta gràcia que tots aquells que fa ben poquet jus­ti­fi­ca­ven la pre­sidència Mon­ti­lla o que es van­ta­ven de cata­la­nit­zar el PSC ara acu­sin Mas de ser un cagat al crit de “tenim pressa”. Pot ser que el Molt Hono­ra­ble hagi errat ense­nyant les seves car­tes, que la seva estratègia sigui dis­cu­ti­ble i que hi hagi dies que en dubti: però, de moment, el glo­bal de la seva gestió ens ha acos­tat a la con­sulta. Pot­ser la seva dar­rera tragèdia serà votar en aquest referèndum havent dei­xat de pre­si­dir el país: així el Molt Hono­ra­ble podrà per fi gau­dir d'una tragèdia a la seva vida.