Blanquerna i la poesia

Fa vuit dies, un esca­mot que pudia –una vella i cone­guda olor– va prac­ti­car la violència, tan tole­rada, dels neo­fei­xis­tes madri­lenys. L'endemà, i gràcies a la crida de les xar­xes soci­als, tornàvem a ser al car­rer Alcalá 44, xamfrà Marqués de la Casa Riera, per denun­ciar els fets. Doncs bé: com que pen­sava dedi­car aquest tros de paper d'avui a la poe­sia, he de dir que Blan­querna ha dedi­cat a tot­hora temps, espai i música a la pro­ducció poètica cata­lana. Recordo els actes sobre Màrius Tor­res, La Nova Cançó, Joan Mar­ga­rit, Pere Quart i, aquest any, Sal­va­dor Espriu, poe­tes ben traduïts al cas­tellà i que tenen grups de segui­dors de la Villa del Oso y el Madroño, de devoció no gens escassa (i laica).

Demà serà el torn de Miquel Martí i Pol, que va morir ara fa deu anys, i que acaba de ser anto­lo­gat i ben traduït per Adolfo García Ortega, en una edició molt pul­cra de Nórdica Libros, amb il·lus­tra­ci­ons de Pep Mont­ser­rat. El pres­tigi aquí de Martí i Pol té molt a veure amb la feina feta per Lluís Llach, que a Madrid sem­pre ha fet el ple, bo i gene­rant –mal­grat, o gràcies, als seus dis­cur­sos catequètics, ante­ri­ors a cada cançó can­tada– adhe­si­ons que van més enllà de les quei­xes (amb fona­ment) sobre la incom­prensió de la causa naci­o­nal cata­lana. Blan­querna repar­teix uns punts de lli­bre amb allò que dóna sen­tit a la seva feina. És una frase de Joan Mar­ga­rit: “La lli­ber­tat és una lli­bre­ria.” I és que en aquest espai hi ha, a més, infor­mació turística sobre Cata­lu­nya, cur­sos de català, les acti­vi­tats men­su­als d'Amesde, asso­ci­ació a favor de la memòria social i democràtica, que ha gau­dit d'una des­fi­lada per­ma­nent d'his­to­ri­a­dors i d'escrip­tors de la Cata­lu­nya Gran.

Els inde­cents que ata­ca­ven fa vuit dies Blan­querna volien des­truir els sig­nes d'iden­ti­tat de Cata­lu­nya, amb la seva poe­sia, amb figu­res com ara Ilde­fons Cerdà, Antoni Gaudí o Sal­va­dor Espriu, a qui el cen­tre ha dedi­cat expo­si­ci­ons nota­bles. ¿Quina serà, ara i aquí, l'actu­ació del minis­tre de l'Inte­rior, l'erràtica nota cata­lana del govern de Rajoy?