Els que no votaran Merkel

Hi ha una àmplia coin­cidència entre les cròniques periodísti­ques i la per­cepció directa dels que han visi­tat Ale­ma­nya els últims dies, en què no fa la sen­sació que els ale­manys s'hi juguin gaire res en les elec­ci­ons d'aquest pro­per diu­menge. Això pot­ser ho fa que ja fa temps que no hi ha dub­tes sobre qui gua­nyarà els comi­cis o pot­ser la sen­sació que les coses van prou bé per no ocu­par-se'n gaire. Tot ple­gat con­trasta amb el fet que els dar­rers dos anys gai­rebé tot el que es deci­dia a Europa es feia, segons ens deien, con­di­ci­o­nat pels interes­sos elec­to­rals d'Angela Merkel i amb el fet que s'afir­mava amb rotun­di­tat que hi hau­ria un abans i un després d'aquests comi­cis, men­tre que ara res fa pen­sar seri­o­sa­ment que les coses siguin gaire dife­rents avui que dilluns que ve.

Totes les enques­tes que s'han publi­cat apun­ten a una victòria del cen­tre­dreta i la gran majo­ria augu­ren que la coa­lició que encapçala Angela Merkel millo­rarà els seus resul­tats. D'aquesta manera es tor­narà a tren­car el tòpic que la crisi s'ha empor­tat tots els govern que han hagut de ges­ti­o­nar aquesta difícil con­jun­tura. Tot indica que la can­di­data de la CDU dis­po­sarà d'una ter­cera legis­la­tura, i això farà que, després de 12 anys al cap­da­vant del govern, pugui dir que és la per­sona que va haver de fer front al cicle econòmic més difícil dels últims anys i la que ha estat capaç de sor­tir-ne.

Si els son­de­jos són favo­ra­bles a la can­di­data no ho són tant per als seus socis de govern. Però més enllà de les enques­tes, que els situen en una for­qui­lla fluc­tu­ant que no per­met asse­gu­rar si ani­ran a munt o a vall, als libe­rals els pre­o­cupa els resul­tats obtin­guts diu­menge pas­sat en les elec­ci­ons bava­re­ses i que van ser molt pit­jors del que s'espe­ra­ven. La pos­si­bi­li­tat que es ree­diti l'actual majo­ria gover­na­men­tal és ara mateix una incògnita que el mateix Par­tit Libe­ral està esgri­mint com a argu­ment de cam­pa­nya. L'FPD està adver­tint de la pos­si­ble amenaça d'un tri­par­tit d'esquer­res per tal de convèncer els sec­tors més mode­rats que ells són actu­al­ment la garan­tia del vot útil.

Si Merkel no pot gover­nar en soli­tari ni repe­tir ali­ats, és pos­si­ble que opti per inten­tar ree­di­tar la gran coa­lició amb els soci­a­lis­tes de l'SPD, com ja va fer en el seu pri­mer man­dat. En aquell moment ningú va qüesti­o­nar la neces­si­tat d'un acord entre les dues pri­me­res for­ces polítiques davant de les difícils refor­mes que s'havien de fer per fer front a la crisi. Avui l'eco­no­mia ale­ma­nya creix i ja no hi ha tan­tes coses pen­dents per defen­sar sense con­di­ci­ons el govern de con­cen­tració i, a més, el soci­a­lis­tes pre­vi­si­ble­ment es vol­drien garan­tir una major incidència en el pro­grama de govern després de l'experiència del des­gast que van patir i el preu elec­to­ral que van haver de pagar. Les difi­cul­tats del seu can­di­dat, Peer Steinbrück, per tenir un dis­curs propi forma part de l'herència d'aque­lla etapa. Una para­doxa que es podria donar és que una Merkel elec­to­ral­ment enfor­tida quedi debi­li­tada en la seva capa­ci­tat de govern.

Tot i la inne­ga­ble importància de la qüestió euro­pea en la política ale­ma­nya i de la política ale­ma­nya en la qüestió euro­pea, els debats de fons sobre el futur de la Unió no han estat pre­sents de forma sig­ni­fi­ca­tiva en la cam­pa­nya. Pot­ser seria més ajus­tat afir­mar que els líders dels dos grans par­tits no s'han vist obli­gats a entrar-hi a fons, tot i que els son­de­jos diuen també que la majo­ria dels elec­tors afir­men que la política euro­pea és fona­men­tal a l'hora d'esco­llir el seu vot. Com a mínim Merkel i Steinbrück sem­blen cons­ci­ents que no els és fàcil mar­car diferències sig­ni­fi­ca­ti­ves i que tots aquells com­pro­mi­sos que assu­mei­xin ara en clau interna els poden con­di­ci­o­nar en el futur en el seu marge de mani­o­bra des del govern, quan hagin de par­ti­ci­par en deci­si­ons en clau euro­pea. En aquest sen­tit la bona notícia és que no sem­bla que hi hagi ningú amb capa­ci­tat de capi­ta­lit­zar un dis­curs popu­lista. Avui també es pot afir­mar que s'ha atu­rat l'ascens dels par­tits radi­cals amb posi­ci­ons extre­mis­tes que feia tanta por tot just fa qua­tre anys. Tot i la pos­si­ble irrupció d'un nou par­tit de mar­cat accent anti­eu­ro­peu, sem­bla que li serà difícil arri­bar al 5% dels vots que neces­sita per garan­tir-se un lloc al Bun­des­tag. Més exal­tada és l'opo­sició a les polítiques de Merkel a la resta d'Europa, molt espe­ci­al­ment als països del sud, i això pre­vi­si­ble­ment es podrà com­pro­var en les elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu de la pri­ma­vera que ve. Evi­dent­ment les coses serien dife­rents si la resta d'euro­peus votes­sin en les elec­ci­ons ale­ma­nyes, com també ho serien si els ale­manys pogues­sin inci­dir en la resta de governs euro­peus. Encara que la refor­mu­lació ins­ti­tu­ci­o­nal d'Europa no hagi estat pre­sent en la cam­pa­nya, sí que hi estarà a l'agenda.