En xarxa

Segu­ra­ment algú altre ja ho ha ver­ba­lit­zat o posat negre damunt blanc, però fa dies que em balla pel cap una sen­sació que vull com­par­tir. Les xar­xes soci­als, la tec­no­lo­gia apli­cada a la comu­ni­cació i a la infor­mació, és útil per a la trans­for­mació? En tinc dub­tes.

Si bé és cert que ens ha ser­vit per con­vo­car-nos, per denun­ciar el que ens pre­o­cupa o ens indigna, també ha supo­sat un bom­bar­deig con­tra­pro­du­ent en mol­tes oca­si­ons. I el que més em des­con­certa, crec que ens ha anes­te­siat. Miraré de rao­nar-ho.

Penso que molts cops, des de la como­di­tat del sofà, la taula del des­patx o l'aula uni­ver­sitària, ens resulta molt fàcil denun­ciar allò que no ens agrada del sis­tema. Fem grans esca­ra­falls, dei­xem sentències agu­des per a la poste­ri­tat. Però la pro­testa queda allà, en una piu­lada o en un paràgraf de Face­book, i com a molt ens van­tem de la pro­esa. I el més trist és que mos­trem una gran inca­pa­ci­tat per unir-nos a la vin­tena de per­so­nes que un diven­dres al matí es tro­ben a les por­tes d'una enti­tat bancària, amb les seves samar­re­tes ver­des, per cri­dar con­tra els des­no­na­ments. O ens inco­moda reser­var-nos un dis­sabte al ves­pre per con­cen­trar-nos a una plaça qual­se­vol i fer sen­tir la nos­tra veu en defensa de l'ense­nya­ment públic de qua­li­tat.

Tro­bem en l'ona­nisme d'escriure aque­lla frase afor­tu­nada el con­sol d'espe­rit que segu­ra­ment tenen les res­pon­sa­bi­li­tats soci­als d'empre­ses que amb la mà dreta dei­xen sense aigua pota­ble pobla­ci­ons indígenes a milers de quilòmetres, i amb l'esquerra paguen beques a estu­di­ants bri­llants perquè puguin tirar enda­vant pro­jec­tes que que­den pre­ci­o­sos en anun­cis de tele­visió. Fa l'efecte que vivim ins­tal·lats en una mena d'apa­ra­dor, de lloc tran­quil on lluir-nos, i ens costa encara una mica massa enten­dre que, si no ens tra­iem la man­dra del damunt, no aca­ba­rem de reei­xir. Cal acció, cal mullar-se, com­pro­me­tre's i actuar. Encara que aban­do­nem tem­po­ral­ment llocs de con­fort acon­se­guits durant molt temps. Perquè, oi que volem can­viar les coses? O també és un posat?