La reacció de Duran

El com­promís par­la­men­tari subs­crit entre CiU, Esquerra, Ini­ci­a­tiva-Verds i la CUP aplana el camí per a l'entrada dels repu­bli­cans al govern d'Artur Mas. Oriol Jun­que­ras s'havia com­promès a sos­pe­sar aquesta pos­si­bi­li­tat de debò si el pre­si­dent accep­tava defi­nir la pre­gunta i la data de la con­sulta dins l'any vinent. Així ha estat. Això ha accep­tat. Que els déus bene­ei­xin els audaços. Esquerra Repu­bli­cana haurà de fer el gest, doncs. Les dues for­ces polítiques més impli­ca­des en la gran aven­tura no poden que­dar en evidència davant l'impuls popu­lar, que fins ara sem­pre ha anat un pas enda­vant. La incògnita de tot això es diu Unió. Duran i Lleida no ha pogut ama­gar les but­llo­fes que li reben­tava l'ascens en les enques­tes dels repu­bli­cans. Ni la con­tra­ri­e­tat mal dis­si­mu­lada deri­vada de les con­di­ci­ons accep­ta­des en l'acord per la gover­na­bi­li­tat. Si ara, final­ment, Esquerra entra al govern, totes les cos­tu­res que encara aguan­ten la copu­la­tiva entre Con­vergència i Unió poden sal­tar. Temps interes­sants i deter­mi­nants, aquests.