El llistó nuclear

Aquesta set­mana s'han com­plert 40 anys de la dar­rera gran guerra entre àrabs i isra­e­li­ans, cone­guda com a guerra del Yom Kip­pur. El 7 d'octu­bre del 1973, l'exèrcit isra­elià tron­to­llava davant de l'atac simul­tani d'egip­cis i siri­ans al canal de Suez i als turons del Golan. A Israel, els mili­tars, encapçalats pel gene­ral Moshe Dayan, ales­ho­res minis­tre de Defensa, pro­po­sa­ven llançar una o dues de les 20 armes atòmiques de què dis­po­sava el país per atu­rar l'ofen­siva egípcia i siri­ana. Quan tot estava gai­rebé a punt, la pri­mera minis­tra, Golda Meir, va optar per la prudència, i va dir que les for­ces isra­e­li­a­nes pre­val­drien de totes mane­res, com així va ser, en bona part gràcies a una ràpida i mas­siva tra­mesa d'armes nord-ame­ri­ca­nes.

Qua­ranta anys més tard, el món àrab ha cele­brat aquell ani­ver­sari com el d'una victòria, tot i que el fet és que Israel va renun­ciar a ultra­pas­sar el llistó nuclear. En una altra com­me­mo­ració del con­flicte, el pri­mer minis­tre isra­elià, Ben­ja­min Neta­nyahu, va tor­nar a adver­tir con­tra el perill nuclear iranià dient que Israel no accep­tarà mai que aquell país arribi a pos­seir armes atòmiques i que defen­sarà la seva super­vivència.

Els par­ti­da­ris d'Israel podran lle­gir les parau­les de Neta­nyahu com una advertència, però es fa difícil no veure-hi una amenaça en la qual no queda gaire ras­tre de la prudència demos­trada per Golda Meir durant la crisi de fa qua­tre dècades.

Si el curs de con­fron­tació entre l'Iran i Israel con­ti­nua, pot arri­bar un moment en què el llistó nuclear s'alci de nou al Pròxim Ori­ent i al món. En absència de sen­tit comú i prudència per amb­dues parts, ultra­pas­sar-lo supo­sa­ria un salt irre­ver­si­ble de con­seqüències glo­bals, en el qual tot el món es veu­ria arros­se­gat.