Torna Albert Camus

Albert Camus va néixer el 1913 i va morir el 1960. Va viure 47 anys. Temps sufi­ci­ent, en el seu cas, per figu­rar en la llista dels escrip­tors guar­do­nats amb el premi Nobel. Crec que va ser l'any 1957. I em sem­bla recor­dar que era el més jove de tots els pre­mi­ats. Aques­tes coses són avui secundàries. Si les esmento és perquè aquesta set­mana s'han com­plert cent anys del seu nai­xe­ment. La seva obra no ha enve­llit gens. Han enve­llit més els fran­ce­sos.

Joan de Sagarra par­lava dels pro­ble­mes que ha gene­rat la com­me­mo­ració ofi­cial del seu nai­xe­ment. Això con­firma la seva per­ma­nent actu­a­li­tat: Camus con­ti­nua inco­mo­dant. Senyal que té raó. La pesta, un dels seus lli­bres més cele­brats, podria aparèixer als apa­ra­dors de les lli­bre­ries qual­se­vol dia d'aquests, amb una faixa que digués: “El millor revul­siu con­tra la crisi.” I no dubto que ho seria: un salu­da­ble revul­siu. Apor­ta­ria als indig­nats una dimensió més pro­funda de la crisi i una major eficàcia en la lluita con­tra els res­pon­sa­bles que tenim més a prop. Una de les mol­tes vir­tuts de Camus és obrir els ulls del lec­tor i fer-li veure l'absurd en què (de ben segur) viu ins­tal·lat sense saber-ho.

Per­so­nal­ment li estic molt agraït. Cal­culo que no tenia més de 17 anys quan vaig lle­gir La Pesta, en l'edició fran­cesa, fent un esforç molt gran, perquè el francès que havia après al semi­nari era més aviat escàs. Per sort, les tra­duc­ci­ons de Joan Fus­ter arri­ba­ren aviat. I ja no em vaig sepa­rar mai dels seus lli­bres. Vaig fer meves les seves idees. El seu ideal de no ser mai còmplice de la mort ni de res que la jus­ti­fi­qui. Crec que em va aju­dar a no tenir por de rebel·lar-me inte­ri­or­ment, i ser capaç de des­creure per tor­nar a creure.

Seria un gran bé que l'Església tingués ulls per a la “san­te­dat laica” i fes des­a­parèixer del voca­bu­lari la paraula ateu. Aca­bem de cele­brar l'any de la fe, i ara tenim l'opor­tu­ni­tat de con­ti­nuar-lo amb Albert Camus i el silenci de Déu davant del mal. Si el lec­tor ho troba bé, en segui­rem par­lant.