El tracte iranià

Con­ti­nua el rega­teig per inter­rom­pre la cons­trucció de la catifa nuclear ira­ni­ana. Ara sem­bla que les dues parts –l'Iran, d'una banda, i les grans potències occi­den­tals més Rússia i la Xina, de l'altra- han arri­bat a la fase de pren­dre una tassa de te junts, cosa que en aquests nego­cis indica que l'acord és immi­nent. L'Iran ha estat empès a nego­ciar per la neces­si­tat de des­lliu­rar-se de les san­ci­ons econòmiques inter­na­ci­o­nals que l'ofe­guen, cosa que obtin­dria a canvi de con­ge­lar tem­po­ral­ment el seu pro­grama nuclear. La comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal –repre­sen­tada per França, el Regne Unit, els EUA, Ale­ma­nya, Rússia i la Xina– vol gua­nyar temps i desac­ti­var un con­flicte de con­seqüències poten­ci­al­ment des­as­tro­ses. El nucli del tracte és una atu­rada en l'enri­qui­ment d'urani. L'Iran ja té 160 qui­los d'urani enri­quit dels 250 que fan falta per ini­ciar la pro­ducció d'armes. Sobre tot es tracta d'impe­dir que els ira­ni­ans pro­du­ei­xin plu­toni (l'autèntic com­bus­ti­ble de les armes) a par­tir del seu urani enri­quit. Si això passés, atu­rar el pro­grama atòmic iranià per mit­jans mili­tars esde­vin­dria molt difícil a causa del perill de con­ta­mi­nació que supo­sa­ria la hipotètica ignició del plu­toni.

El tracte –que podria tan­car-se a par­tir del 20 de novem­bre, quan es repren­guin les nego­ci­a­ci­ons començades a Gine­bra la set­mana pas­sada– no des­perta l'entu­si­asme uni­ver­sal. El pri­mer minis­tre isra­elià, Ben­ja­min Neta­nyahu, va dir que “l'Iran ha obtin­gut el tracte del segle”, men­tre que la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal ha obtin­gut “un molt mal tracte”. Tan­ma­teix, si l'acord es tanca, Israel no hi podrà fer gran cosa, per impe­dir-lo, com no sigui inven­tar-se un altre virus informàtic com ara el Stux­net, amb el qual ja va inten­tar mal­me­nar el pro­grama nuclear iranià, o optar per un atac uni­la­te­ral sobre l'Iran, que pro­vo­ca­ria el con­flicte que la diplomàcia inter­na­ci­o­nal vol evi­tar.