Dèficits democràtics

El nos­tre sis­tema democràtic dic­ta­mina que l'aval en vots que donen els elec­tors als par­tits que con­cor­ren a unes elec­ci­ons té una vigència de qua­tre anys. Aquest és el fac­tor, jurídica­ment incon­tes­ta­ble, amb el qual els par­tits jus­ti­fi­quen la seva legi­ti­mi­tat democràtica per gover­nar, per legis­lar, per pro­po­sar o per qüesti­o­nar, si estan a l'opo­sició, mesu­res econòmiques, soci­als, cul­tu­rals, que con­fi­gu­ren tota una legis­la­tura.

Aquest suport, sociològica­ment par­lant, sofreix al llarg de la legis­la­tura alte­ra­ci­ons nota­bles. Ho reflec­tei­xen els diver­sos son­de­jos que es fan de manera sis­temàtica al llarg dels qua­tre anys. La prova més política la tenim en el que va pas­sar arran de l'avançament elec­to­ral de les dar­re­res autonòmiques. Dos anys després de les elec­ci­ons del 2010, a mitja legis­la­tura, el pre­si­dent Mas, arris­cant-se a fer la prova del suport al seu pro­jecte sobi­ra­nista, va cons­ta­tar que havia per­dut gai­rebé 100.000 vots, que li van supo­sar 12 escons menys. Exhau­rint la legis­la­tura hau­ria pogut con­ti­nuar gover­nant fins al 2016 argu­men­tant que tenia el suport de més del 38% dels elec­tors cata­lans. En rea­li­tat només en tenia el d'un 30%. El mateix podien dir els soci­a­lis­tes, que de 28 dipu­tats van bai­xar a 20.

He posat el refe­rent de les elec­ci­ons del 2012. El mapa que reflec­tei­xen les enques­tes sociològiques no dei­xen d'evi­den­ciar un des­plaçament nota­ble d'intenció de vot i alhora un incre­ment de la des­a­fecció de la ciu­ta­da­nia no pas cap a la política, sinó cap als par­tits que fins ara l'han patri­mo­ni­a­lit­zada. Avui la fide­li­tat dels elec­tors és més impre­vi­si­ble que mai. Les majo­ries par­la­mentàries no cor­res­po­nen sem­pre a les majo­ries soci­als. Els par­tits es poden sen­tir tan legi­ti­mats avui com la nit elec­to­ral?

El dilema és for­mal­ment plan­te­ja­ble. I no és que la gent passi de la política. Al revés, assis­tim a una crei­xent poli­tit­zació de la ciu­ta­da­nia que es reflec­teix en les xar­xes soci­als i en movi­ments alter­na­tius molt actius que, qüesti­o­nant les mane­res endogàmiques de fer política que tenen els par­tits tra­di­ci­o­nals, apos­ten per fórmu­les més horit­zon­tals i par­ti­ci­pa­ti­ves.

Tot indica que estem a les por­tes no tan sols d'un canvi de cor­re­lació de for­ces, sinó d'una pro­funda revisió de la dinàmica de fun­ci­o­na­ment del nos­tre sis­tema democràtic basat fins ara en el pro­ta­go­nisme gai­rebé exclu­siu i exclo­ent dels par­tits. El sub­jecte polític avui no pot ser exclu­siu de la tra­di­ci­o­nal classe o casta política. Si democràcia és, en el sen­tit més noble, “poder popu­lar”, hem de con­cloure que avui el pro­ta­go­nisme de la ciu­ta­da­nia ha de ser i pot ser molt més pro­ac­tiu. La irrupció potent i mas­siva de les noves tec­no­lo­gies ho faci­lita.

El debat és al car­rer. Els par­tits ho poden veure com una amenaça als seu esta­tus o ho poden veure com una ocasió de rege­ne­ració democràtica. Es tracta en aquest cas de sumar com­pli­ci­tats.

Cata­lu­nya podria ser un refe­rent de la volun­tat de reforma valenta del sis­tema. Ara, que s'està posant en pri­mer pla del debat naci­o­nal el nos­tre dret col·lec­tiu a deci­dir, seria democràtica­ment esti­mu­lant que es fes exten­siva aquesta rei­vin­di­cació: con­sulta d'auto­de­ter­mi­nació sí, però volun­tat també de con­sulta con­sul­tiva o vin­cu­lant, sobre pri­va­tit­za­ci­ons o con­cer­ta­ci­ons dels ser­veis, sobre venda mas­siva de patri­moni, sobre pri­o­ri­tats d'inver­si­ons, sobre mesu­res medi­am­bi­en­tals...

Els par­tits polítics es resis­tei­xen a les refor­mes que els afec­ten. Només la pressió ciu­ta­dana podrà forçar-los a can­viar les regles de joc que han evi­den­ciat els dèficits democràtics del sis­tema. És urgent, per exem­ple, la reforma orgànica dels matei­xos par­tits, amb estruc­tu­res inter­nes més democràtiques, elec­ci­ons primàries, finançament més trans­pa­rent, limi­tació de man­dats, regu­lació i con­trol de fun­da­ci­ons, sub­ven­ci­ons, dona­ci­ons, exclusió d'impu­tats... I molt rela­ci­o­nat amb els par­tits hem d'afe­gir que és imper­do­na­ble que no dis­po­sem encara d'una llei elec­to­ral cata­lana, amb llis­tes des­blo­ca­des, dipu­tats de pro­xi­mi­tat, regu­lació estricta d'incom­pa­ti­bi­li­tats...

Hi ha molt camp PER córrer per rege­ne­rar el nos­tre enve­llit i anqui­lo­sat sis­tema democràtic. O els par­tits pre­nen la ini­ci­a­tiva o la ciu­ta­da­nia els des­bor­darà, perquè els ciu­ta­dans estan dient prou! Prou de parau­les, prou de recur­sos patriòtics abran­dats, prou de bus­car només ene­mics exte­ri­ors, prou de con­nivència amb els poder fàctics. Cal una aposta insu­bor­na­ble per la qua­li­tat democràtica!