Convergència independentista

L'onada d'il·lusió que ha inun­dat Cata­lu­nya després de cone­gut l'acord per la data i la pre­gunta de la con­sulta (inclo­ent-hi els que vam tenir una pri­mera reacció nega­tiva, perquè no era la pre­gunta que volíem), deixa molt clar que el futur del país és a les nos­tres mans, i que no hi haurà cap força legal capaç d'atu­rar un procés abso­lu­ta­ment democràtic com el català.

Ahir, però, va suc­ceir un altre fet nota­ble, que pot­ser va pas­sar una mica des­a­per­ce­but per l'atracció infor­ma­tiva de la con­sulta. A la seu de Con­vergència Democràtica, en una decla­ració solemne, el secre­tari d'orga­nit­zació, Josep Rull, anun­ci­ava que el seu par­tit faria cam­pa­nya pel doble sí. És un fet d'una importància històrica super­la­tiva. La força política més impor­tant del dar­rer mig segle, la que ha gua­nyat totes les elec­ci­ons des del retorn de la democràcia, es declara ofi­ci­al­ment inde­pen­den­tista. Vaig haver de pre­gun­tar-ho direc­ta­ment a Josep Rull per con­fir­mar-ho. Rull és un clar expo­nent d'una nova gene­ració de diri­gents de CDC que ha fet una feina dis­creta però sos­tin­guda durant anys, per acon­se­guir una evo­lució ideològica en el par­tit que molts cre­ien impos­si­ble. Una evo­lució que ha estat assu­mida i que és avui lide­rada per Artur Mas. És un fet que serà clau per a l'èxit del procés. La for­mació política que va pro­ta­go­nit­zar l'intent més honest i des­ta­cat d'encaix amb Espa­nya de les últi­mes dècades i que fins fa un parell d'anys no arri­bava més enllà del con­cert econòmic és avui ofi­ci­al­ment inde­pen­den­tista.