Homosexualitat

Hom des­co­neix el que ha ocor­re­gut en les llar­gues rela­ci­ons entre els tres actors del pre­ludi del tràgic assas­si­nat d'un jove en el pis de mossèn Jaume Rei­xach, a Bla­nes, amb qui con­vi­via. La justícia ho acla­rirà, tot i que, en els crims amb con­no­ta­ci­ons sexu­als, els interes­sos es bar­re­gen amb els sen­ti­ments, l'amor i l'odi sovint viat­gen junts i les veri­tats són esca­dus­se­res. Aquest cas aixe­carà molta pol­se­guera.

Jaume Rei­xach és per­sona cone­guda, sacer­dot, intel·ligent i culte. Cro­nista de diver­ses publi­ca­ci­ons i dia­ris, ha donat bones pro­ves d'escrip­tor. La seva tendència homo­se­xual sor­prendrà molts; no pas a tot­hom, però. Ell ha man­tin­gut una dis­creta reserva, tot i que no ho ha negat si el reque­ri­ment ha estat edu­cat o acla­ri­dor. La seva acti­tud s'empara en el fet que l'homo­se­xu­a­li­tat no és vici, dege­ne­ració o dese­qui­li­bri men­tal, sinó una apetència sexual cere­bral, que esti­mu­lada per imat­ges, lec­tura, veu o con­tacte, pot gene­rar una exci­tació. La ima­gi­nació és també capaç d'acon­se­guir-ho. La jerar­quia cere­bral en el moment d'esco­llir part­ner és inqüesti­o­na­ble! L'homo­se­xu­a­li­tat no s'esco­lleix: la por­ten els gens des de la pro­cre­ació. Als ulls d'una mare, es mani­festa ben aviat. En créixer, la male­dicència rebaixa impla­ca­ble­ment les per­so­nes a nivell de terra i els homo­se­xu­als han estat motiu de per­se­cució, mol­tes vega­des sense cap sen­tit.

L'Església, fruit dels vots de sol­te­ria i cas­te­dat, ha supor­tat estoi­ca­ment situ­a­ci­ons deli­ca­des i greus d'aquesta natu­ra­lesa, arreu on exis­teix culte atès per sacer­dots cèlibes. Els arcaics paràmetres d'ami­dar els pro­ble­mes din­tre de casa, de l'Església, són prou cone­guts. Són molts anys, segles, man­te­nint uns prin­ci­pis superats pels matei­xos cre­ients. Molts apun­ten can­vis amb el nou sant pare! Ho té a la llista? El bis­bat vol obrir un expe­di­ent infor­ma­tiu, sense mani­fes­tar-ne fins ara la fina­li­tat. Pre­te­nen jus­ti­fi­car-se d'alguna cosa? Dei­xin a la justícia que faci la seva, en aquest cas, difícil tasca!

Els dos pro­te­gits del sacer­dot —els fillols— quina veri­tat expli­ca­ran? Evi­dent­ment, un no par­larà. Passi el que passi, però, en Jaume serà cul­pa­ble als ulls de molts. Si el que ha fet és puni­ble, ha de pagar-ho amb presó. Ara bé, la seva con­dició d'homo­se­xual per si sola no és con­dem­na­ble; sols ho són els seus actes direc­tes o ins­ti­gats. La justícia haurà de filar prim per acla­rir fins on han influït les ori­en­ta­ci­ons fetes als dos pro­te­gits. El tràgic final ha estat pre­me­di­tat? O és el resul­tat d'una cri­mi­nal espon­taneïtat, fruit de l'enveja i la gelo­sia? És un cas freqüent din­tre de la com­plexa estruc­tura dels fillols i pro­te­gits.

Un acla­ri­ment. Ara no són mari­ques i tor­ti­lle­res: són gais i les­bi­a­nes, amb espai al dic­ci­o­nari. Encara que a molts els cau­sin un no sé què, si res­pec­ten la llei són ciu­ta­dans amb dret a un lloc en la soci­e­tat, en ins­ti­tu­ci­ons, en governs... For­men part del tot­hom!