Units a Europa

El lli­bre de l'auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya té molts capítols, i no se'n pot començar un de nou fins que no s'ha aca­bat l'ante­rior. Ara que ja tenim data i pre­gunta, és moment de deba­tre si cal que el màxim nom­bre de par­tits cata­lans vagin units a les pro­pe­res elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu, pre­vis­tes per al mes de maig. La meva opinió és que, com a mínim, CiU i ERC s'hi hau­rien de pre­sen­tar junts. Si també s'hi sumen ICV, la CUP o NEC, doncs millor. El sobi­ra­nisme ha d'apro­fi­tar qual­se­vol ocasió per demos­trar que és majo­ri­tari a Cata­lu­nya. I unes elec­ci­ons són idònies per a evi­den­ciar-ho. Una llista unida obtin­dria un resul­tat escla­tant. Per con­tra, sepa­ra­da­ment no és gens clar. Cal tenir en compte que a casa nos­tra, excepte en una ocasió, el PSC sem­pre ha gua­nyat les elec­ci­ons euro­pees, i nor­mal­ment el PP ha que­dat segon. Unes elec­ci­ons euro­pees són sem­pre en clau espa­nyola i la pugna entre popu­lars i soci­a­lis­tes esdevé el focus d'atenció. Cal tren­car aquesta dinàmica i con­ver­tir-les en un assaig gene­ral de la con­sulta. Algú dirà que pro­ba­ble­ment aquesta vegada gua­nya­ria CiU o ERC. És pos­si­ble, però ens hi juguem massa per a con­fiar en les intuïcions. Per con­tra, estic con­vençut que una can­di­da­tura encapçalada pels inde­pen­dents Ramon Tre­mosa i Josep Maria Ter­ri­ca­bras dobla­ria els vots del següent par­tit. Ima­gi­neu-vos el resul­tat si també hi fos­sin per­so­nes pro­ce­dents d'altres pro­cedències ideològiques, com per exem­ple Fer­ran Mas­ca­rell o Mont­ser­rat Tura. O molts d'altres. Una victòria acla­pa­ra­dora envi­a­ria un mis­satge diàfan a Europa a sis mesos de la con­sulta. Hi veig, també, avan­tat­ges tàctics. Un cop esco­llits els euro­di­pu­tats, cadas­cun pot ins­criure's al grup ideològic que con­si­deri oportú. Cap pro­blema.