Quin bisbe!

“Això és un bisbe!”, van pen­sar molts durant la pre­sen­tació del lli­bre La recon­ci­li­ación de Juan María Uri­arte, bisbe emèrit de Sant Sebastià. Advoca a favor de con­tac­tes indi­rec­tes i dis­crets del govern cen­tral que con­tri­bu­ei­xin a la dis­so­lució d'ETA.

Fa temps va pre­di­car amb l'exem­ple. M'ho ha expli­cat Antoni Batista, pro­fes­sor de comu­ni­cació a la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili, peri­o­dista expert en País Basc, un pre­sen­ta­dor del lli­bre. Quan Uri­arte era bisbe va conèixer Mayor Oreja, líder del PP. El polític con­ser­va­dor va dema­nar a Uri­arte –diu Batista– la missió d'inter­ce­dir entre el govern d'Aznar i ETA.

Després d'aquesta tasca huma­nitària el van acu­sar de ser tou, indul­gent, còmplice dels abert­za­les. Uri­arte explica aquesta cruel para­doxa en el seu lli­bre: “La denun­cia insis­tente y enérgica de ETA y de sus crímenes –diu– no impidió a los obis­pos repro­bar asi­mismo, aun­que con mucha menor fre­cu­en­cia e inten­si­dad, los gra­ves deli­tos come­ti­dos en la lucha anti­ter­ro­rista. Esta repro­bación nos ‘mereció' el sam­be­nito de equi­dis­tan­cia. Se nos acusó de equi­pa­rar a los agre­so­res con los defen­so­res. La lec­tura com­pa­rada que espe­ra­mos se rea­lice un día logrará des­ha­cer este des­co­mu­nal malen­ten­dido.”

Uri­arte aporta llums a una història amb força ombres. Cal fer memòria d'epi­so­dis des­con­cer­tants, que el lli­bre no tracta. Recor­dem la per­ple­xi­tat que va cau­sar el pre­si­dent José María Aznar, quan davant micros i càmeres va decla­rar, solemne, que “ETA es un movi­mi­ento de libe­ración naci­o­nal”. ¿És moral fus­ti­gar des del PP i els seus mit­jans un eclesiàstic a qui van encar­re­gar una missió paci­fista, i que mai ha defi­nit ETA com ho va fer el nét de Manuel Aznar, naci­o­na­lista radi­cal basc entre 1913 i 1917?

Uri­arte per­se­vera per la recon­ci­li­ació, mal­grat tot. Diuen que gat escal­dat amb aigua tèbia en té prou. Com que Uri­arte no és un gat (si ho fos seria un gat vell) no defa­lleix a exhor­tar que s'explo­rin vies intel·ligents que menin cap a una pau guiada, com diu, per una “sen­si­bi­li­dad evangélica que debería haber sido más fina y más activa con ‘todas' las vícti­mas”.