La columna
Pendent de la pantalla
mal generalitzat
Quan arriben les vacances sempre em faig el ferm propòsit d'eliminar o, com a mínim, limitar l'ús dels estris electrònics que utilitzo per treballar la resta de l'any. Em dic: és temps de desconnectar, em vull avorrir, perdre el temps, no fer res. Però també cada vegada fracasso estrepitosament. Com un addicte empedreït a la pantalleta, no sóc capaç de passar ni mig matí sense consultar el telèfon mòbil, baixar-me els diaris a la tauleta o, fins i tot, sense revisar el correu. I això que sé positivament que no hi trobaré res greu o urgent perquè, si fos així, em localitzarien a través d'una trucada telefònica al mòbil, que permanentment porto engegat, és clar. L'únic consol és que aquesta dependència és un mal generalitzat perquè la majoria de coneguts també la pateixen. Bé, dic mentida. En alguns casos el diagnòstic és encara pitjor perquè viuen pendents del Facebook, el Twitter, els videojocs i no sé quantes collonades socials més.
Els experts diuen que per avaluar el grau de dependència s'han de considerar el temps i els motius. Se sap que passes de la ratlla quan la pantalla afecta les relacions familiars i és alarmant quan es converteix en un substitut de les relacions socials. El pedagog José Antonio Marina ha establert en vuit hores al dia de mitjana l'usuari convertit en consumidor compulsiu que, a més, és incapaç de mantenir l'atenció mínima a l'hora de llegir un text senzill. Respiro una mica més tranquil. Em reviso mentalment i em sembla que encara no he entrat en aquest estadi. A més, entre els joves, la vulnerabilitat a les xarxes és major sobretot si són immadurs, tenen tendència a l'aïllament, l'estima baixa o travessen crisis personals o familiars. Aquí tampoc encaixo. Encara que només sigui per edat, no he de patir. Una mica més alleugerit, segueixo llegint a la recerca de mesures preventives i pal·liatives. Fomentar la comunicació entre la família, evitar la proliferació de maquinetes a la vista o marcar-se un horari i dosificar-ne l'ús hi ajuda. Perfecte. I quan estic disposat a escampar la boira i fugir de l'atracció fatal de la pantalla, m'adono que tot això ho he trobat a l'ordinador bussejant a internet. Ara sí que estic perdut.