Francesc

Gai­rebé jugant a cuc amb la colum­nata del Ber­nini, hi ha una porta solemne on hi entren els per­so­nat­ges de peu rodó, salu­dats a tota cerimònia per un suís a ple guar­ni­ments. Aquesta porta mai no va can­viar amb els papes. Menys van can­viar els de la porta Angèlica, una pel·lícula del Fellini, vene­ra­bles pre­lats d'esquena gar­ra­ti­bada que no doble­gava la feina que feien a no sé qui­nes ofi­ci­nes secretíssi­mes del Vaticà. Fent con­tra­punt, hi entrà un home jove amb l'esquena ja tibada, una cara de curial de segles i un bastó amb pom de plata. Can­vi­a­ven els papes i la gent que entrava i sor­tia per les dues por­tes era la mateixa. Val a dir que en dies del benau­rat Joan XXIII esta­ven una mica arron­sats, però prou que es van veure les urpes amb aquell polonès que era de la seva mena.

Joan XXIII va ser únic, enmig d'aque­lla fara­ma­lla i dei­xant-se dur en aque­lla cadi­rota a pes de braços, era un som­riure, no podia can­viar res. Fins que va venir la tro­nada. Un argentí italià, que cap de nosal­tres sabia d'on venia, es va posar Fran­cesc, tot i ser jesuïta. Va fer inútil una de les por­tes solem­nes del Vaticà i per l'Angèlica hi entren els de la biga dreta que ara no saben on la ballen. El papa Fran­cesc ho ha can­viat tot. El papa, reduït el nom a bisbe de Roma, se n'ha anat a viure a dis­pesa, les ha enge­gat pel dret i diu gai­rebé cri­dant allò que tots pensàvem i no gosàvem dir amb veu somorta. I ara ve la pre­gunta. Si el papa que ens ve al dar­rere és de l'altre coll, vull dir un Joan Pau II, tot aquest esclat d'espe­rança se'ns n'anirà a fer punye­tes, però ens que­darà l'ale­gria de saber que l'Església ha donat un jesuïta amb prou coratge per dir-se Fran­cesc, com a fran­ciscà, i donar-nos una espe­rança que quan sor­tia la fumata del papa nou ni ens podíem ima­gi­nar com faria una tom­bada. Molt sen­zill.  El papa Fran­cesc pot ser el pas d'un estel fugis­ser que que­darà engo­lit per la vati­cana. O pot­ser l'església que toca els pobres al viu ens can­viarà la gent de la porta Angèlica. No m'hi amoïno gens, passi el que passi l'Església és de Déu.