Urgències de pagament

Qui més qui menys ha entrat a corre-cuita en un bar, ha dema­nat una aigua de qual­se­vol manera i sense donar temps al cam­brer a posar el got damunt de la barra, ha dit mig aver­go­nyit: “El lavabo, si us plau.” Aquesta és, habi­tu­al­ment, la manera de resol­dre una urgència quan ets al car­rer, ja que l'existència de banys públics és, cer­ta­ment, escassa. Adif ha anun­ciat que exter­na­lit­zarà la gestió dels lava­bos públics de l'estació de Sants, com ja ha fet amb els d'Atocha, cosa que a la pràctica es tra­du­eix en el fet que seran de paga­ment. I quan es parla de pagar, la polèmica està ser­vida, ja que a ningú li agrada pagar, encara que siguin 50 cèntims, i més si és per fer les seves neces­si­tats. Si un s'atura a pen­sar en els pros de la mesura, pot­ser no ho tro­barà tan exa­ge­rat. Quan­tes vega­des ha entrat en un bany públic i ha hagut de sor­tir-ne cames aju­deu-me per l'estat en què se l'ha tro­bat (no cal entrar en detalls, però ja sabem de què estem par­lant). Un vol tro­bar un lavabo públic en el mateix estat que el té a casa, net com una patena, i dis­sor­ta­da­ment això habi­tu­al­ment no passa. En el cas de l'estació de Sants, es nete­gen dos cops al dia, però està demos­trat que amb això no n'hi ha prou. El trànsit que supor­ten, de viat­gers i de gent vin­guda del car­rer, fa que sigui insu­fi­ci­ent. No ens enga­nyem, hi ha qui el mis­satge “Deixi el lavabo com l'ha tro­bat, gràcies” no l'entén o no el vol enten­dre, i això no ajuda a man­te­nir els nivells mínims d'higi­ene que desit­gem.

Quan par­lem de lava­bos públics no vol dir que siguin de franc. Públic no vol dir gra­tis, la cosa pública la finan­cem mit­jançant impos­tos, uni­ver­sals, i també taxes, que abo­nem en funció de l'ús que en fem. Aquest seria el cas dels banys d'Adif. Si un viatja per Europa i té una urgència men­tre està pas­se­jant, quan recorre a un bany públic habi­tu­al­ment ha de pagar. Lla­vors no ens sor­pre­nem ni ens revol­tem, tro­bem la cosa més nor­mal del món haver d'abo­nar una moneda per que­dar-nos des­can­sats i poder con­ti­nuar la visita. Doncs aquí, ens agradi o no, serà el mateix. O és que no ho som, d'euro­peus? De fet ja hi ha, i de fa anys, algun cen­tre comer­cial que fa pagar per uti­lit­zar els banys i, si els de Sants tenen el mateix nivell d'higi­ene i ser­veis, no es recor­darà dels 50 cèntims que ha pagat, i tam­poc haurà de gas­tar-se un euro o més per fer un cafè o una aigua per uti­lit­zar els lava­bos d'un bar que, pot pas­sar, no esti­guin tan nets.