Opinió

L'hora d'Exteriors

No pot esperar per més temps la creació d'una conselleria d'Afers Exteriors

L'ofen­siva diplomàtica espa­nyola con­tra Cata­lu­nya té com a guia argu­men­tal el docu­ment “Por la con­vi­ven­cia democrática”, títol enganyós, fals i ter­gi­ver­sa­dor de la rea­li­tat com les tesis que s'hi expres­sen, sense cap pudor per la men­tida. Es tracta d'una mani­pu­lació bar­ro­era que con­ver­teix Espa­nya en el paradís de la democràcia i els cata­lans, en una colla de fanàtics, iden­ti­ta­ris i radi­cals. Ens posa als antípodes de la tra­dició cul­tu­ral cata­lana de con­ce­bre el país com a terra d'aco­llida i defen­sar un pro­jecte naci­o­nal cívic, inte­gra­dor i democràtic, lluny de qual­se­vol plan­te­ja­ment etni­cista i inso­li­dari.

El fet que la maquinària diplomàtica espa­nyola dedi­qui tots els seus efec­tius, de forma pri­o­ritària, a com­ba­tre Cata­lu­nya i a per­ju­di­car-ne la imatge inter­na­ci­o­nal hau­ria de ser sufi­ci­ent per enten­dre que no podem anar a aquest com­bat desi­gual amb una sabata i una espar­de­nya. No pot espe­rar per més temps la cre­ació d'una con­se­lle­ria d'Afers Exte­ri­ors que com­pleixi les fun­ci­ons habi­tu­als d'aquesta car­tera en qual­se­vol govern del món: defen­sar i pro­moure, en l'àmbit inter­na­ci­o­nal, els drets i interes­sos ins­ti­tu­ci­o­nals, polítics, econòmics, soci­als i cul­tu­rals del país. Ni més ni menys que allò que tot­hom fa. Un depar­ta­ment específic, dedi­cat a la pro­jecció inter­na­ci­o­nal del país, és ara més neces­sari que mai, no sols per la uti­li­tat de la tasca que ha de dur a terme, sinó per a donar cre­di­bi­li­tat al procés, dotant-nos d'un ins­tru­ment d'estat com aquest, amb rang ins­ti­tu­ci­o­nal i per­so­na­li­tat admi­nis­tra­tiva. Res no impe­deix que hi hagi una con­se­lle­ria d'Exte­ri­ors, allà on abans hi ha hagut ja una vice­con­se­lle­ria. I, en aquests moments, ens és del tot impres­cin­di­ble. No hau­ria de com­por­tar cap des­pesa sig­ni­fi­ca­tiva, ja que es trac­ta­ria d'uni­fi­car sota una sola estruc­tura les dife­rents uni­tats de l'admi­nis­tració que inter­ve­nen en l'àmbit exte­rior, per coor­di­nar-ne l'acció, amb una mirada comuna que en tragués el màxim pro­fit per als fins pro­po­sats.

Cal que el pre­si­dent con­tinuï els seus viat­ges ofi­ci­als de pro­moció econòmica i cul­tu­ral i s'entre­visti amb man­da­ta­ris i premsa estran­gera i que el govern signi acords i con­ve­nis amb orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals, estats, regi­ons i dis­tric­tes fede­rals, sense des­a­pro­fi­tar o menys­te­nir la més mínima opor­tu­ni­tat de pro­jecció exte­rior. Ens és impres­cin­di­ble reforçar el paper ins­ti­tu­ci­o­nal i polític de les dele­ga­ci­ons exis­tents, recu­pe­rar la d'Amèrica del Sud (on hi ha més cata­lans resi­dents després de França) i tor­nar als dele­gats la funció de repre­sen­tació política que ja tenien, així com con­so­li­dar les ofi­ci­nes d'Acc1Ó i anar-les pre­pa­rant per a come­ses més àmplies.

Al cos­tat del govern, cal acti­var la xarxa de casals cata­lans i el cen­te­nar llarg de lec­tors de català en dife­rents uni­ver­si­tats als cinc con­ti­nents, cadas­cun en la seva missió, per neu­tra­lit­zar la pro­pa­ganda espa­nyola des­truc­tiva. Hi ha cata­lans influ­ents i cone­guts en força països i pro­pers als seus cer­cles de poder: empre­sa­ris, espor­tis­tes, científics, pro­fes­sors, fills d'exi­li­ats... Ara convé con­tac­tar-los, infor­mar-los i fer-los ali­ats. La diplomàcia pública ha de fun­ci­o­nar al màxim, de manera que totes les enti­tats cata­la­nes inter­na­ci­o­nal­ment reco­ne­gu­des facin la seva feina allà on siguin: enti­tats, clubs, uni­ver­si­tats, asso­ci­a­ci­ons, empre­ses... Hem d'orga­nit­zar els Amics de Cata­lu­nya arreu. Tots els grans noms que han rebut el premi inter­na­ci­o­nal Cata­lo­nia, així com els dife­rents doc­tors hono­ris causa de les nos­tres uni­ver­si­tats, han d'estar al cor­rent del procés i acon­se­guir que n'esde­vin­guin còmpli­ces, sim­pa­tit­zants i defen­sors des de les dife­rents tri­bu­nes públi­ques de què dis­po­sen. Són uns moments deci­sius i hem de pas­sar a l'ofen­siva per a no per­dre el tren de la lli­ber­tat. Amb decisió, amb ambició i, ben sovint, amb la més gran de les dis­cre­ci­ons. Ara és l'hora d'Exte­ri­ors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia