Opinió

anàlisi

Números objectius i subjectius

Con­si­de­rant l'excel·lent cre­a­ti­vi­tat espa­nyola per fer estadísti­ques i comp­tes, no és gens estrany que la UE posi sem­pre en qua­ran­tena les dades del govern espa­nyol i siguin els seus homes de negre qui per­so­nal­ment en facin les com­pro­va­ci­ons. D'allò que sem­bla­ria ben nor­mal per a un debat o una infor­mació com l'objec­ti­vi­tat dels números, aquí hom n'ha de des­con­fiar. Dar­rere cada número sem­pre hi ha un interès polític o empre­sa­rial ama­gat que, com que és sub­jec­tiu, no en per­met la uti­lit­zació per arri­bar a un con­sens. Fixin-se que la major part de la premsa d'aquesta set­mana, la infor­mació de la pre­sen­tació a Girona del subs­ti­tut del que fins ara havien estat les balan­ces fis­cals, l'hem de bus­car en l'apar­tat de política, i és que dar­rere d'aquest canvi hi ha bàsica­ment un interès polític.

Els “comp­tes públics ter­ri­to­ri­a­lit­zats” que és com es diu aquest nou invent del minis­tre d'Hisenda Cristóbal Mon­toro, té l'únic objec­tiu d'atu­rar el dis­curs del dèficits fis­cals que, segons el minis­tre, és l'ele­ment que uti­litza l'inde­pen­den­tisme. Així doncs, és nor­mal que diven­dres el ponent i inven­tor del mètode, Ángel de la Fuente, anunciés clara­ment que amb els seus números no hi ha “coses rares, mal­trac­ta­ment ni espoli”. La seva engi­nye­ria comp­ta­ble, en el cas que ens la cre­guem, ha tri­om­fat. Importa ben poc que el mètode emprat fins ara de les balan­ces fis­cals fos un mètode estan­dar­dit­zat inter­na­ci­o­nal­ment i que es fa ser­vir a Bèlgica, al Canadà, als EUA, a Austràlia... Espa­nya no ha can­viat tant des dels vells temps i encara ser­veix l'eslògan fran­quista: “Espa­nya és dife­rent.” La nega­tiva als reque­ri­ment del con­se­ller Mas-Colell perquè el minis­tre Mon­toro faci­liti totes les dades i, per tant, els experts puguin comp­tar les balan­ces de la manera estàndard, demos­tra fins a quin punt estan dis­po­sats a l'apa­gada infor­ma­tiva pels interes­sos polítics. Aquesta set­mana també s'han fet públics els bene­fi­cis de la banca i, com passa sem­pre, hi ha qui se n'ha escan­da­lit­zat. Deixi'm dir d'entrada i ben clara­ment que jo estic a l'altre cos­tat; em sento més tran­quil si veig que els bancs, com totes les empre­ses, fan bene­fi­cis. L'experiència ens ense­nya que les empre­ses que no en fan tan­quen, i els bancs que no en fan, els hem de res­ca­tar. Però si mirem amb un xic d'atenció, la infor­mació ens demos­tra clara­ment que tenim grans debi­li­tats econòmiques i podria molt ben ser que el futur no fos com ens diuen. Els comp­tes de resul­tats dels dos grans bancs espa­nyols s'han bene­fi­ciat prin­ci­pal­ment dels bene­fi­cis que han asso­lit les seves franquícies a l'estran­ger i per la menor dotació per a la moro­si­tat. El seu negoci a Espa­nya no els ha apor­tat res. Caixa Bank fa pèrdues en els seus resul­tats abans d'impos­tos i es bene­fi­cia d'un crèdit fis­cal de 1.200 mili­ons d'euros per inver­tir els resul­tats i pre­sen­tar bene­fi­cis. La moro­si­tat arriba a ràtios mai vis­tes i els mar­ges s'escur­cen. El Banc Popu­lar ha arri­bat a una taxa de moro­si­tat del 14,27%! En les pre­sen­ta­ci­ons dels resul­tats tots els res­pon­sa­bles ban­ca­ris aspi­ra­ven a can­viar aquests números el 2014, amb l'espe­rada represa econòmica.

Ben aviat començaran les pro­ves d'estrès ban­cari, les revi­si­ons que a Brus­sel·les han de fer a la banca euro­pea per quan­ti­fi­car-li el nivell de solvència. Per impo­sició ale­ma­nya, aquest cop el deute públic com­pu­tarà com a inversió de risc dis­cri­mi­nant-lo segons la qua­li­fi­cació. No és el mateix risc, diuen els ale­manys, una inversió AAA com l'ale­ma­nya que una BBB de l'espa­nyola. Cal recor­dar que els últims dos anys la banca espa­nyola ha inver­tit 133.000 mili­ons en deute públic espa­nyol i té una car­tera de 300.000 mili­ons. Com es fa evi­dent, amb tots el números, el sec­tor finan­cer espa­nyol encara pre­senta o pot pre­sen­tar grans debi­li­tats, per això és molt impor­tant que facin bene­fi­cis. Si no, els hau­rem de tor­nar a res­ca­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia