El papa (també) té un pla

No recordo qui va dir, no fa pas gaire, que el tri­ple lema de la Revo­lució Fran­cesa, “Lli­ber­tat, Igual­tat, Fra­ter­ni­tat”, s'ha esmi­co­lat. Perquè la dreta ha pri­o­rit­zat la lli­ber­tat, l'esquerra ha posat l'accent en la igual­tat, i la fra­ter­ni­tat és la gran assig­na­tura pen­dent. Però ningú no ha acon­se­guit la rea­lit­zació efec­tiva d'una veri­ta­ble lli­ber­tat o igual­tat: la dreta no ha pas­sat de sacra­lit­zar la lli­ber­tat de mer­cat (quina gràcia, eh?) i l'igua­li­ta­risme por­tat a la pràctica pel soci­a­lisme s'ha con­ver­tit en un autèntic mal­son. Deu ser que, de lli­ber­tat i igual­tat, se'n pot teo­rit­zar tant com es vul­gui (prou i massa que es fa, n'estic més cre­mat que el cul d'un heretge), però en canvi, la fra­ter­ni­tat només es pot prac­ti­car.

El soci­a­lisme real està cadu­cat temps ha, ara la glo­ba­lit­zació neo­li­be­ral campa arreu, la crisi finan­cera sac­seja de mala manera els equi­li­bris geo­polítics, i ens sem­bla (només ens ho sem­bla?) que hem recu­lat tant que tor­nem a tenir-ne tres, d'assig­na­tu­res pen­dents: la lli­ber­tat, la igual­tat i la fra­ter­ni­tat. Si hi afe­gim que els grans relats polítics ens han fallat i no hi ha relleu de cap mena, i que les cer­te­ses han des­a­pa­re­gut engo­li­des per no se sap què, resulta que cami­nem a les pal­pen­tes can­tant els goigs de sant Prim i no sabem què bus­quem, ni on bus­car-ho, ni com fer-ho. La Santa Mare Església, que durant segles tenia o volia tenir les garan­ties de segu­re­tat més fona­men­tals i fona­men­ta­des, també forma part (i de quina manera) d'aquest immens nau­fragi de cer­te­ses.

Però enmig de tot aquest caos apa­reix una petita llum, almenys jo la tinc com a petita llum. El papa Fran­cesc ha titu­lat així el seu pri­mer docu­ment i mis­satge de cap d'any: La fra­ter­ni­tat, fona­ment i camí per a la pau. La fra­ter­ni­tat, pre­ci­sa­ment, un dels tres lemes de la Revo­lució Fran­cesa. Lle­gint aquest docu­ment amb una mica d'atenció, tro­bem que la lli­ber­tat hi és esmen­tada cinc vega­des, la igual­tat, qua­tre, i la fra­ter­ni­tat, qua­ranta-tres. El papa Fran­cesc hi parla dels grans temes que ens pre­o­cu­pen avui a tots, com són l'eco­no­mia i la pobresa, la pau i la guerra, la cor­rupció, la pro­tecció de la natu­ra­lesa, i fa una gran pro­posta: la fra­ter­ni­tat, no com a idea sinó com a pràctica, és el camí per afron­tar tots aquests mals del nos­tre temps. Em demano si a hores d'ara hi ha algun altre líder mun­dial que ho tin­gui tan clar, que ho expressi tan bé, i que n'hagi fet l'eix del seu pro­grama.