La columna
Els porcs
En un dels seus contes, Chesterton explica que algú li va demanar el monument més antic d'Anglaterra i ell el va dur a una cort de porcs. Entre tantes coses úniques que té aquella illa, semblava que l'home fes paradoxa i no en feia, trobava les arrels més antigues dels seus.
Això se m'acut perquè de Madrid ens ha vingut una garrotada que la gent de Barcelona, poc coneixedora de Catalunya, s'ha pres a passa que t'he vist i pot provocar una crisi molt greu en la indústria més important que tenim a casa. La del porc.
Aquesta bestiassa ha arribat a ser el símbol de la brutícia de les males jugades d'un amic a l'altre, de qualsevol notícia, de qualsevol malvestat. Contràriament a tot això, el porc és un animal net que es banya de gust, que és bastant més intel·ligent que un cavall, més civilitzat que un gat, amb alguns cops de gènit que li deuen venir del senglar. Sigui com sigui, el porc és de molt la base de la petita indústria a pagès i és la més massiva de les feines. Diuen que tenim set milions de porcs; em sembla que es queden curts amb aquesta xifra. M'hi torno, el porc és la base més important de la petita indústria del país.
I garrotada de Madrid que deixa d'ajudar els pagesos d'aquest ram, perquè ara no sabran on deixar les purines, que vol dir els excrements d'aquesta generosa bèstia.
Una altra garrotada amb aquella que esborraria del mapa el delta de l'Ebre. Una altra garrotada, som mesells. Els nostres polítics juguen a saltar i parar. El problema del nostre país ja no és ni constitucional ni estatutari ni polític, és de llei natural. Un gos bastonejat té dret a fugir. I llestos.
Amb allò que diu el Niño Becerra que les empreses cada dia guanyaran més amb menys obrers, si alguna cosa pot fer el govern és protegir les petites indústries i no solament les fabriquetes de foradets de regadora que hi ha per ciutat, sinó per tota aquesta indústria del porc que és la base d'una gran part de la nostra pagesia.
I de la botifarra per a la carn d'olla.
