Opinió

Vendre'ns la vida

Especular està permès, però vendre's un tall del fetge és un delicte. Per quina raó?

No deixa de vol­tar-me pel cap. Pot­ser perquè he vis­cut fa poc la mort d'un noi de 15 anys, i de tant en tant em sento temp­tada de fer aque­lla pre­gunta que sem­pre resulta absurda des de la pers­pec­tiva humana: per què? Per què la mort s'abat sobre per­so­nes ple­nes de llum, joves, vitals i magnífiques? Com si la mort hagués de des­triar bons i dolents, o posar un paràmetre tem­po­ral per empor­tar-se'ns. Com si poguéssim recla­mar a Déu una expli­cació de la pun­tada en el tapís immens de la cre­ació, com si de veri­tat poguéssim jut­jar entre el bé i el mal, sense recor­dar que un sense l'altre no exis­tei­xen. I tot es fa més incom­pren­si­ble quan imme­di­a­ta­ment els espe­ci­a­lis­tes en tras­plan­ta­ments d'òrgans comen­cen a dema­nar permís per pren­dre coses del finat a fi i efecte de recom­pon­dre un viu neces­si­tat. Em diran que per a ells les morts són, si més no, una manera de pro­veir el món d'espe­rança. Para­do­xal­ment s'ins­tal·len en la roda­lia del desig de mort perquè neces­si­ten tot tipus de desgràcies per donar la vista, una vida nor­mal, la vida. Així és la llei, fins i tot quan la llei es trenca i un fill se'n va abans que els seus pares. Bona nit, Àngel.

Però, coses que pas­sen, la rea­li­tat dels tras­plan­ta­ments té més cares: s'ha sabut les dar­re­res set­ma­nes que en una xarxa de tràfic d'òrgans s'ofe­rien fins a 40.000 euros per un tros de fetge. Accep­tant que el fetge es rege­nera (torna a créixer, diuen, com les potes d'una ara­nya), on rau el pro­blema? Sabem que es tolera la venda d'òvuls o de semen fins i tot amb publi­ci­tat (“Al igual que en el caso de la donación de óvulos, la ley impide el pago por mues­tras de semen. Sin embargo se per­mite la com­pen­sación económica en función de las moles­tias que supone para el donante”, diu un web ben cone­gut, i no hi afe­giré cap comen­tari); sabem que hi ha qui lloga el seu úter per tal que Ricky Mar­tin pugui adop­tar des del moment zero, i la notícia surt a la pri­mera plana d'un munt de revis­tes que ano­me­nen “rosa”; àdhuc m'arriba que a la major part del món mol­tes dones i no pas pocs homes con­ti­nuen llo­gant el seu cos sen­cer per diners i en molt pocs països és delicte; i, si em poso més estu­penda, conec un munt que han llo­gat la seva ànima per un càrrec en un par­tit polític, i de tots són cone­guts els que han venut la seva inti­mi­tat per tan poca cosa com la fama.

¿Què es pot ven­dre i què no en aquest mer­cat glo­bal on el comerç de futurs (han pen­sat què vol dir això?) no s'entén com tràfic d'expec­ta­ti­ves, ans com la “intel·ligència per als temes bor­sa­ris”, i així els vol­tors més des­pi­e­tats poden ser sen­zi­lla­ment gent des­perta? Espe­cu­lar està permès, però ven­dre's un tall de fetge és un delicte. Per quina raó?

La raó, única i menys­pre­a­ble, és la qui­mera de la igual­tat. Quan es va esten­dre la notícia de la xarxa de tra­fi­cants s'hi va afe­gir: “Entre els cli­ents es tro­bava un ric libanès que neces­si­tava un tras­plan­ta­ment.” Ah! Qui pot com­prar-ho tot, qui té al seu abast com­prar l'hos­pi­tal on li facin el tras­plan­ta­ment, ha de seguir els pro­to­cols per a la donació del fetge que se li hagi de tras­plan­tar, tot i que els diners que es pogues­sin pagar al donant li ser­vis­sin per treure de pena a molts vius i pro­pers; anem a fer veure que tots som iguals men­tre no arriba el temps de la clo­nació per tras­plan­tar que tan cru­a­ment des­criu Murakami a No em dei­xis mai (en pel·lícula, L'illa). Una soci­e­tat que pretén posar tan­ques al camp d'un comerç que ben segur exis­teix, men­tre fa els ulls clucs a totes les vils mane­res de ven­dre l'espe­rit que con­ta­mi­nen les con­ques­tes d'Occi­dent. Que sàpiga que al mateix temps haurà de començar a fer estadísti­ques del nom­bre de suïcidis que no són fruit de la volun­tat de mar­xar, ans un pòstum regal a la gent esti­mada, mit­jançant l'asse­gu­rança. La vida en venda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia