Crònica de l'espai exterior

Ter­cer any de viatge interes­tel·lar de la nau ‘Catalònia' per l'espai exte­rior. Els cata­lans ens comen­cem a acos­tu­mar a viure amb tanta pau i tran­quil·litat. Després de segles de viure sota un règim de sub­missió mili­tar, legal i política que ha prac­ti­cat sis­temàtica­ment l'insult i el menys­preu, l'adap­tació a la vida tran­quil·la no és fàcil. Tam­poc no ho és dei­xar de fumar. Però totes dues coses són indub­ta­ble­ment bones per a la salut física i men­tal. Ja queda poca gent que neces­siti assis­tir a les ses­si­ons de teràpia audi­o­vi­sual d'insults de l'entra­nya­ble Mar­ga­llo, d'inter­ven­ci­ons sur­re­a­lis­tes de Rajoy, de men­ti­des irre­a­lit­za­bles de Rubal­caba, d'invec­ti­ves iden­titàries de Wert, de fan­ta­sies xenòfobes de Monago o d'ame­na­ces de con­fron­tació patro­ci­na­des per Aznar, entre altres teràpies. Cada vegada són menys dosis i més peti­tes les necessàries.

L'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana també ha cul­mi­nat, no sense un gran esforç, l'adap­tació a la nova situ­ació. Ja s'ha encar­re­gat dues vega­des d'orga­nit­zar la com­me­mo­ració de la Diada de la Sor­tida a l'Espai Exte­rior. El pri­mer any i el segon van ser encara amb un cert aire més rei­vin­di­ca­tiu que fes­tiu, com­pren­si­ble venint d'on veníem. Però per aquest any acaba de pre­sen­tar l'acte cen­tral, de caràcter emi­nent­ment fes­tiu: es tracta de l'esce­ni­fi­cació mul­ti­tu­dinària d'un cop d'estat. Com en els antics pes­se­bres vivents que es feien a la Terra, hi haurà l'escena cen­tral al Par­la­ment, amb la irrupció d'un càrrec sub­al­tern de les For­ces Arma­des, i ocu­pació d'orga­nis­mes públics i des­fi­la­des de tancs a les prin­ci­pals ciu­tats de la nau interes­tel·lar.

Per cert que al Par­la­ment ja no queda cap dipu­tat que tin­gui pen­dent cap causa amb la justícia, després d'un procés de relleu impla­ca­ble de tots els que esta­ven sota sos­pita a par­tir de la cre­ació de par­tits polítics nous de trinca.

I ara el govern torna a pro­moure un altre referèndum per deci­dir si, per la insistència de la Comissió Euro­pea, la nau interes­tel·lar Catalònia accepta final­ment inte­grar-se a la Unió Euro­pea, que a més ofe­reix un espai cèntric i amb bon clima on esta­blir l'Estat català. Però ja ha sor­tit dues vega­des que no i la nau interes­tel·lar Catalònia con­ti­nua vagant feliçment per l'espai exte­rior.

I per aca­bar, per­me­tin-me que els ho digui: per un futur còsmic i feliç, no aflui­xem.