Les regles del joc

La crisi d'Ucraïna, i més con­cre­ta­ment la de Cri­mea, ha des­fer­mat nom­bro­ses crítiques de l'opinió pública als Estats Units i Europa per la gestió que estan fent els seus res­pec­tius governs de la situ­ació cre­ada. El punt de coin­cidència dels retrets que fan nord-ame­ri­cans i euro­peus és que lamen­ten l'absència d'una acció política exte­rior deci­dida i amb capa­ci­tat de fer-se res­pec­tar. Para­do­xal­ment, men­tre als Estats Units aquests retrets sor­gei­xen des de les files repu­bli­ca­nes, a Europa qui s'ha mos­trat més favo­ra­ble a una acció efec­tiva, tot i que sense espe­ci­fi­car la manera de por­tar-la a terme, han estat els ano­me­nats sec­tors pro­gres­sis­tes.

Resulta una evidència que els interes­sos con­tra­po­sats dels dife­rents mem­bres de la Unió són el pri­mer impe­di­ment per tenir una política exte­rior comuna. Però, si això ha pas­sat en dife­rents casos, no és el prin­ci­pal impe­di­ment per actuar en la crisi d'Ucraïna. Hi ha una una­ni­mi­tat plena a l'hora de con­dem­nar les ingerències de Rússia, però una falta de capa­ci­tat real per donar una res­posta a l'altura de l'amenaça cre­ada. Els que des del Vell Con­ti­nent es lamen­ten que no s'ha parat els peus a Mos­cou hau­rien d'acla­rir amb exac­ti­tud com cre­uen que s'hau­ria d'haver fet. Europa ha renun­ciat específica­ment a con­ver­tir-se en una potència mili­tar i s'ha limi­tat a coor­di­nar una petita part de les tro­pes dels dife­rents estats mem­bres per acci­ons pun­tu­als de caire prin­ci­pal­ment huma­ni­tari. Fins avui les prin­ci­pals armes de la Unió han estat els valors comuns i la diplomàcia, i les úniques acci­ons dis­su­a­si­ves han estat les san­ci­ons econòmiques. Cal estar segur si es vol fer un pas en qual­se­vol altra direcció.

L'actual política exte­rior nord-ame­ri­cana demos­tra que no n'hi ha prou amb el fet de dis­po­sar d'una gran capa­ci­tat mili­tar si no hi ha la volun­tat de fer-la ser­vir. L'admi­nis­tració Obama està en reti­rada de tots els fronts i no és capaç de capi­ta­lit­zar-ho en la millora de la seva per­cepció ni dins ni fora de la seves fron­te­res. Això ho saben bé els repu­bli­cans, que en veu del seu líder al Congrés, Eric Con­tor, han qua­li­fi­cat la línia seguida pel Depar­ta­ment d'Estat de “dèbil, incerta i inse­gura”.

A Barack Obama sem­bla que li resulta més fàcil renyar els seus socis que orde­nar les seves pri­o­ri­tats i en la visita a Brus­sel·les ha recor­dat que tot té un preu i que ben poca cosa es pot fer si alguns dels països mem­bres de l'OTAN con­ti­nuen reta­llant els seus pres­su­pos­tos de defensa.

És clar que mol­tes coses han can­viat en tan sols un quart de segle, des de la cai­guda del mur de Berlín, però no sufi­ci­ents per alte­rar subs­tan­ci­al­ment la política de blocs. La situ­ació d'equi­li­bri a què obliga la per­sistència dels antics esque­mes com­porta que hi hagi con­flic­tes irre­so­lu­bles, en els quals aflo­ren les ten­si­ons entre els dife­rents bàndols, com és el cas de Síria. Si alguna cosa ha can­viat és que el nou esce­nari geo­es­tratègic ha apro­xi­mat la Xina cap a Rússia. Això es va evi­den­ciar d'una manera clara en el blo­queig que les dues super­potències van exer­cir a les Naci­ons Uni­des, demos­trant la inu­ti­li­tat d'aquest orga­nisme per trac­tar de tota qüestió que afecti qual­se­vol dels mem­bres del Con­sell de Segu­re­tat. A més a més, des de Pequín es veu com una opor­tu­ni­tat que les san­ci­ons impo­sa­des a l'eco­no­mia russa donin espais per a opor­tu­ni­tats d'inversió. Men­tres­tant, Mos­cou exhi­beix les seves dues grans ame­na­ces: dei­xar de ser­vir recur­sos energètics i dei­xar de pagar el deute, que actu­al­ment és de 650.000 mili­ons de dòlars. Quina para­doxa poder aca­bar con­ver­tint la debi­li­tat finan­cera en una for­ta­lesa política!

Avui la bona notícia és que no hi ha detec­tat un perill immi­nent que ame­naci de gene­rar una nova situ­ació de crisi, men­tre que la mala notícia és que qual­se­vol situ­ació és sus­cep­ti­ble de gene­rar ris­cos que ens puguin aca­bar afec­tant. Estem més mal pre­pa­rats per inci­dir en un món en què tot el que passa ens afecta i sot­me­sos a l'hege­mo­nia crei­xent dels tota­li­ta­ris­mes i els popu­lis­mes que no s'ate­nen a les matei­xes regles del joc.