‘No' a Barcelona World

L'altre dia, el pre­si­dent de la Dipu­tació de Tar­ra­gona, Josep Poblet, afir­mava que els polítics s'havien de posar d'acord per per­me­tre acon­ten­tar el pro­mo­tor que vol ins­tal·lar un parc d'oci i joc al cos­tat de Port Aven­tura. Si els com­pe­ti­dors bai­xen la fis­ca­li­tat del joc, cal fer-ho, insis­tia. Aquest és un camí perillós. Men­tre ens omplim la boca del turisme de qua­li­tat, una ruta noc­turna per la costa deixa ben clar de quin tipus és encara part del turisme que ens visita. Amb aquest argu­ment, d'aquí a qua­tre dies vol­drem com­pe­tir amb Tailàndia, ja que el seu mer­cat sexual és un reclam mun­dial. És difícil dir que no a una inversió que pro­met milers de llocs de tre­ball, però Bar­ce­lona World no fa més que evi­den­ciar la crisi d'idees dels nos­tres gover­nants. Sí, sol i platja n'hi haurà sem­pre, però pot­ser que comen­cem a pen­sar en què volem des­ta­car mun­di­al­ment, en tre­ball de qua­li­tat i de valor afe­git, o con­for­mar-se a ser com una Cuba del sud d'Europa.

(Aquest arti­cle s'ha publi­cat a la secció A favor/En con­tra del Presència)