Bossa de diputats

Sem­bla difícil que els par­tits arri­bin a un con­sens sobre la llei elec­to­ral en clau de país que deixi de banda els interes­sos cor­po­ra­tius de la classe política. Fóra una gran notícia que Cata­lu­nya encarés un futur de lli­ber­tat amb una nor­ma­tiva elec­to­ral pròpia, moderna i democràtica. Men­tres­tant, anem conei­xent els detalls de les pro­pos­tes dels dife­rents grups par­la­men­ta­ris. Sem­bla haver-hi un cert con­sens a esta­blir el doble vot, un per triar llis­tes i un altre per triar dipu­tats de dis­tricte. Haig d'adme­tre que seria una gran millora en relació amb el sis­tema actual de llis­tes tan­ca­des, però em sem­bla una solució equi­vo­cada i com­pli­cada de cares als elec­tors. Vaig sen­tir unes decla­ra­ci­ons de Miquel Iceta que em van esgar­ri­far: “Hem de tenir una bossa de dipu­tats per com­pen­sar els par­tits que no tre­uen dipu­tats de dis­tricte.” D'antuvi, el con­cepte “bossa de dipu­tats” em sem­bla com a mínim inqui­e­tant. D'altra banda, no entenc per què s'ha de com­pen­sar aquells par­tits que no hagin estat capaços de seduir la majo­ria dels elec­tors de cada dis­tricte, si no és per la volun­tat de man­te­nir els apa­rells del par­tit com a ele­ments domi­nants de la vida par­la­mentària. Els dipu­tats de dis­tricte es deuen als ciu­ta­dans, els de llis­tes es deuen als par­tits. En el sis­tema de cir­cums­cripció uni­no­mi­nal, cada dipu­tat repre­senta la mateixa quan­ti­tat d'elec­tors. És el millor sis­tema, però els par­tits cata­lans no són prou valents per adme­tre-ho i retor­nar part del seu poder als ciu­ta­dans.