Por

L'his­to­ri­a­dor grec Polibi con­si­de­rava que “...atès que les mas­ses són volu­bles i apas­si­o­na­des, cal ino­cu­lar-los el temor neces­sari que les cridi a l'ordre. Per això, els antics feren bé en inven­tar-se déus i el càstig etern després de la mort”. Dos mil anys abans de Crist, Polibi ja va teo­rit­zar, doncs, sobre l'eficàcia de la por induïda, de la mani­pu­lació de consciències, com a òptim sis­tema de con­trol social. Dis­sor­ta­da­ment, es tracta d'una cons­tant històrica immune a l'artrosi per segles que pas­sin.

A la dècada dels 60 es registrà en els cam­pus uni­ver­si­ta­ris dels Estats Units una fortíssima con­tes­tació al deure del “bon nord-ame­ricà” d'apun­tar amb el rifle cap a Viet­nam. S'acu­sa­vael govern de sot­me­tre la joven­tut a un igno­miniós “ren­tat de cer­vell”, expressió lla­vors tan nova i ara tan popu­lar. Sota l'eslògan Hi ha un poli­cia dins els nos­tres caps i ha de ser des­truït se succeïren mol­tes apas­si­o­na­des mani­fes­ta­ci­ons i revol­tes. L'estu­di­an­tina, il·lumi­nada per Mar­cuse, veia per fi amb clare­dat que per des­truir aquell poli­cia intern calia abans anor­rear a qui li havia posat, o sigui, el mateix Estat, al qual s'acu­sava de la més gro­llera i immo­ral mani­pu­lació de consciències en fer one­jar al cos­tat de les estre­lles de debò les encara més llam­pants d'una gegan­tina ban­dera dels EUA que cre­uava el cel de costa a costa. El govern reac­cionà amb vehemència con­tra aquells des­ca­mi­sats bor­de­gas­sos de cabells tan llargs i ànima patriòtica tan curta, acti­vant un meca­nisme repres­siu que cul­mi­na­ria amb la mort, el 1970, de 4 estu­di­ants per la Guàrdia Naci­o­nal en una mani­fes­tació con­tra el bom­bar­deig de Cam­bodja.

Molts Estats, efec­ti­va­ment, s'apli­quen de forma esme­rada en el con­reu del poli­cia intern. Cap d'ells, per des­comp­tat, amb l'eficàcia insu­pe­rada del Vaticà, mes­tre abso­lut i ini­gua­la­ble en la matèria. Al llarg del segles han sor­tit, però, apre­nents avan­tat­jats. Sense anar més lluny, l'actual govern del PP trau­ria nota ben alta, ja que ha sabut ino­cu­lar en l'incons­ci­ent de la gent una sen­sació d'inse­gu­re­tat col·lec­tiva amb l'objec­tiu d'asso­lir l'accep­tació de la política repres­siva més dura de la democràcia. I ho ha fet en un dels moments més bai­xos de cri­mi­na­li­tat. Espa­nya només regis­tra una mit­jana de 0'85 homi­ci­dis per cada 100.000 habi­tants, molt per sota de la mit­jana euro­pea, situ­ada en 1'3. I, mal­grat això, estem situ­ats en la banda més alta d'Europa en pre­sos per habi­tant i amb una de les estadísti­ques més seve­res pel que fa a la durada de les penes i al seu com­pli­ment efec­tiu.

Les pro­fun­des refor­mes que pre­para el PP amb el seu sinis­tre nou Codi Penal i llei de segu­re­tat ciu­ta­dana no per­se­guei­xen, doncs, atu­rar una delinqüència ja baixa, sinó, impe­dir, en la pràctica, l'exer­cici d'ele­men­tals drets cons­ti­tu­ci­o­nals, com els de mani­fes­tació i reunió en cri­mi­na­lit­zar no con­duc­tes soci­al­ment repro­va­bles sinó, sim­ple­ment, la dis­sidència. Com s'ha posat de mani­fest des de sol­vents instàncies judi­ci­als (algu­nes gens sos­pi­to­ses d'esquer­ra­nisme), “se trata de una regu­lación de gran dureza que pre­tende cri­mi­na­li­zar la pro­testa social de forma injus­ti­fi­cada con la fina­li­dad de con­se­guir un con­trol social uti­li­zando el derecho penal como ins­tru­mento.” I tot això sense la menor con­si­de­ració vers la lle­tra i l'espe­rit de la Cons­ti­tució espa­nyola; ells, que tant diuen vene­rar-la.