La columna
Un poeta i 24 naturalistes
Han coincidit feliçment en el temps, sense proposar-s'ho, la presentació del projecte Life de protecció de la fauna del Ter, el Fluvià i la Muga i l'aparició del llibre Trena de set aigües, de Carles Fages de Climent, glossa poètica d'aquests mateixos rius. Una vegada més, les lletres i les ciències es donen la mà per dignificar la natura amb paraules i amb obres. En el mateix Alt Empordà hi trobem un precedent il·lustre d'aquest agermanament: el poema amb el qual M. Àngels Anglada va fer costat als defensors dels Aiguamolls i el que va escriure després, resseguint els versos de l'anterior per convertir els mals auguris en signes de victòria. També les reivindicacions reiterades de les aigües del Ter van tenir el suport dels articles de Josep Pla.
El Fluvià, al seu torn, va ser honorat per la prosa de Bertrana i per la poesia de Joan Teixidor, que va posar el nom del riu com a títol del seu últim llibre. Ara, en aquesta obra pòstuma i inèdita, tan sàviament recuperada per Jordi Pla, Fages dedica al Fluvià un poema breu i invoca el Ter en estrofes elegíaques, però fa honor a la seva condició de Gaiter de la Muga amb una llarga oda a la geografia, la història i la mitologia del riu que flueix pels seus dominis. I no hi falta, en aquesta oda, la referència concreta a la fauna fluvial. Ocells i peixos hi són evocats en clau musical amb ressonàncies polifòniques, “entrelligant el monument i el vers / amb semifuses d'ales de collverd, / bemolls de bagre i sostinguts d'anguila”. Sense saber-ho, el poeta s'anticipa a les accions que durant quatre anys portaran a terme els vint-i-quatre integrants del projecte Life per salvar altres espècies, de noms que també mereixerien formar part d'un poema: la nàiade allargada, el bagre de muntanya, la tortuga d'estany, el tritó verd, el cranc de potes blanques, els musclos d'aigua dolça... No hi ha dubte que, sota l'empara poètica del Gaiter de la Muga, els naturalistes treballaran amb bona companyia.
