Un sofà a la riba
‘Rock, paper scissors'
La teoria exposada pels investigadors de la Zhejiang University i de l'Institut de Física Teòrica xinès és que, si et mantens en la teva primera decisió, acabes guanyant, mentre que, si canvies, com a mínim no hi guanyes; és a dir, acabes perdent. La demostració de la seva tesi s'ha fet a partir de l'estudi sistemàtic de 360 estudiants que es van oferir voluntaris per jugar a “pedra, paper, tisora”, el conegut joc de mans en el qual una pedra guanya una tisora, un paper guanya una pedra i una tisora guanya un paper. Dit així, i tal com ens ha arribat la notícia, la cosa sembla més aviat estrafolària i cadascú té la seva estratègia per afrontar el repte de superar el contrari. Alguns han dit: “És el que jo faig.” D'altres han comentat: “¿Calia un estudi universitari per arribar a una conclusió tan evident?”.
El fet és que els professors xinesos desenvolupen la seva idea en un “paper” de més de 20 pàgines en el qual descriuen tot el procés, dibuixen gràfics i fórmules matemàtiques i parlen del que es coneix com a Nash Equilibrium, la concepció del científic que va embogir, que va guanyar el Nobel i que va capgirar la teoria del joc. Ells, amb la seva recerca, estableixen variacions a partir de la hipòtesi de Nash. L'americà deia de fet que, en un dilema del joc en què l'atzar té aparentment un paper important, qualsevol intervenció que capgiri l'estatus va en contra de qui la protagonitza: tot tendeix, per por del que faci l'altre, a l'estabilitat de les pèrdues i els guanys. En el RPS (rock, paper, scissors), qui guanya és perquè es manté en la primera decisió (i, doncs, no varia l'estratègia) mentre que perd qui decideix canviar. Més o menys com Nash, però sense la presència de l'“altre” i sense la terra de ningú en forma de calma. El que faci l'oponent no ha d'afectar la primera decisió de qui comença guanyant. El que compta és mantenir-se ferm a pesar dels intents de l'altre per desestabilitzar-te. És ciència, però de fet és la vida de cada dia.
