Llagosterix al cor

Tots tenim un ori­gen, unes arrels que, a uns més que altres, ens tenen lli­gats com un cordó umbi­li­cal per sem­pre més. Em passa amb Lla­gos­tera. Fa trenta anys que no hi visc, però cada vegada em sento més lla­gos­te­renc. Suposo que són cicles de la vida. Va arri­bar un punt que el poble se'm feia petit i neces­si­tava ampliar els horit­zons: “Fes la volta al món i torna al Born”, diuen. I a mi el retorn em va por­tar a la Girona dels vui­tanta, que es recu­pe­rava de la gri­sor dipo­si­tada des d'abans del fran­quisme. El sen­tit de per­ti­nença no l'he per­dut mai, però es va revi­far amb el govern de l'Entesa i la lluita con­tra la línia d'alta tensió. Per un temps, tot­hom volia ser de Lla­gos­te­rix, emu­la­dors dels famo­sos irre­duc­ti­bles de la Gàl·lia. Es per­den bata­lles, es per­den majo­ries, es can­via el govern, però el sen­ti­ment d'arre­la­ment con­ti­nua amb més força que mai. Aquest cap de set­mana és la festa major, i un motiu afe­git per visi­tar la vila és el nou cen­tre d'inter­pre­tació, situat a Can Caci­ques, una petita casa del segle XVI que va créixer al vol­tant de la torre Gemma, que for­mava part de la mura­lla. Can Caci­ques es troba al car­rer Oli­va­reta, cone­gut popu­lar­ment com Rere­mur, una de les zones històrica­ment més des­em­pa­ra­des del poble i que, amb la reforma que es va fer fa uns anys de tot el nucli antic, ha can­viat com de la nit al dia. El cen­tre explica d'una manera molt eficaç els orígens des del paleolític a l'actu­a­li­tat, i l'eco­no­mia, durant molts anys estre­ta­ment lli­gada a la terra i el bosc. Lla­gos­tera s'estén des de les Gavar­res fins a les Cadi­re­tes, i des del pla de Ridaura fins a la riera Ver­neda, amb 76,61 km² que donen molt de joc. Als tom­bants del segle XIX, Lla­gos­tera havia estat una potència en la indústria surera al cos­tat de Sant Feliu, Pala­fru­gell i Cassà, però no es va afron­tar la indus­tri­a­lit­zació amb prou decisió i el sec­tor va anar per­dent pis­to­nada fins avui, quan no en queda cap fàbrica. A Can Caci­ques se'n poden veure eines, i també les d'altres ofi­cis deri­vats del bosc com ara els d'esclo­per, cis­te­ller o fabri­cant de pipes. Menció espe­cial mereix l'expo­sició dels motors Jacob, paten­tats els anys vint al taller de Miquel Casa­de­vall, tot un per­so­natge, a qui també s'atri­bu­eix la pri­mera ràdio que es va escol­tar a Lla­gos­tera. El Jacob és un motor d'explosió horit­zon­tal que fun­ci­o­nava amb ben­zina o petroli,
i que ser­via per pouar aigua o fer d'alter­na­dor.