El republicà Simeó

“El que no és a la Cons­ti­tució no exis­teix.” Els cata­lans ja ho sabíem. Ens ho refre­guen pels mor­ros dia sí dia també. La Cons­ti­tució espa­nyola, aquest pro­digi que con­sa­gra com a més democràtica una monar­quia suc­cessòria que un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació. La qüestió és que aquesta set­mana la frase ha sor­tit de la boca del fis­cal gene­ral de l'Estat, Edu­ardo Tor­res-Dulce, però aquest cop per engal­tar-la als espa­nyols més par­ti­da­ris d'una república inde­fi­nida que de la monar­quia vigent. La Cons­ti­tució com a mul­tiu­sos. Tots res­tric­tius, és clar. No fos cas que la gent volgués alguna cosa que no fos la que més li convé segons els que reme­nen les cire­res, des dels par­tits majo­ri­ta­ris fins al cap de l'Estat.

Jo no ho trobo estrany. En lloc d'apro­fi­tar es va pas­sar de la dic­ta­dura a la democràcia per con­ver­tir-se en un país més modern, obert, tole­rant, fins i tot diver­tit, la democràcia espa­nyola, tot i ser rela­ti­va­ment jove, ha retro­ce­dit en un temps rècord als temps de la hidalguía i la Inqui­sició. La tes­tos­te­rona de con­quis­ta­dors sem­pre s'imposa a la pos­si­bi­li­tat de desen­vo­lu­par una cul­tura democràtica que són incapaços d'impul­sar. És per això que no crec que Espa­nya fos un lloc gaire dife­rent amb una república que amb una monar­quia. Seria, com sem­pre ha pas­sat, can­viar les for­mes sense can­viar el fons. Ves­tir la mona de seda però mona es que­da­ria.

Si mai hi hagués la pos­si­bi­li­tat que Espa­nya fos un país ima­gi­na­tiu, atre­vit i sana­ment il·lusi­o­nat, sabria que ara mateix podria ser un bon moment per fer un referèndum perquè la gent decidís si vol monar­quia o república. I ja els dic que gua­nya­ria monar­quia. És més, en el cas que guanyés república, segur que, veient qui podria pre­si­dir-la, es dona­ria el cas de Bulgària. Recor­den Simeó II, el rei desa­llot­jat pel comu­nisme que va tor­nar al país el 2001 per pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons i ser ele­git pri­mer minis­tre? Doncs apos­ta­ria el que vul­guin que en unes elec­ci­ons a pre­si­dent de la República espa­nyola amb Aznar, Zapa­tero i Felip de Borbó de can­di­dats, gua­nya­ria el que, sens dubte, està més pre­pa­rat de molt, que no cal que els digui qui és. Encara que això, pre­ci­sa­ment, fos un pèssim símptoma del nivell i la salut democràtica d'Espa­nya, que és el que ja sabíem. I el motiu pel qual els cata­lans ja hem deci­dit que el camí que hem emprès ja no té retorn. Que s'ho facin com vul­guin, que nosal­tres ja ens ho farem. Sigui a la Cons­ti­tució o no exis­teixi.