Felip VI

No sé si recor­den els temps d'Aznar, quan la monar­quia va començar a tron­to­llar. Perquè la pro­cla­mació de Felip VI ve d'aquí, dels deli­ris de gran­desa del pre­si­dent petitó. Els monàrquics es van extin­gir entre la fugida d'Alfons XIII, l'esta­bli­ment de la II República, la Guerra Civil i els 40 anys de dic­ta­dura. Això ho sap qual­se­vol que hagi estu­diat història. Després de l'expulsió d'Isa­bel II, el 1868, els Bor­bons van tor­nar a Espa­nya com­prant la fide­li­tat de l'alta bur­ge­sia cata­lana amb títols i inver­si­ons. A l'Expo­sició Uni­ver­sal de 1888, per exem­ple, l'alcalde Rius i Tau­let va gas­tar els diners que no tenia cons­ci­ent que els Bor­bons neces­si­ta­ven Cata­lu­nya i que el règim de 1714 s'havia aca­bat amb la monar­quia cons­ti­tu­ci­o­nal de Prim i la I República. Després de Franco, el rei Joan Car­les va jugar un paper sem­blant. És així que un fran­quista català va acon­se­guir uns jocs olímpics per a Bar­ce­lona. El rei era la garan­tia que l'Estat donava a les elits bar­ce­lo­ni­nes que ni el poble català ni el govern de Madrid no amenaçarien el seu statu quo. Era el mateix paper que havien jugat Alfons XII i Alfons XIII abans que la II República deixés sense poder les elits com­pra­des pels Bor­bons i forcés l'exèrcit espa­nyol a inter­ve­nir. Després de la dic­ta­dura, Joan Car­les va con­ver­tir en monàrquics sobre­vin­guts tots els falan­gis­tes i tots els comu­nis­tes que volien obli­dar el fran­quisme però apro­fi­tar la seva herència: sobre­tot els pijos cata­lans i els líders de la immi­gració, que havien asso­lit un paper cen­tral al país gràcies a l'espai dei­xat per la repressió. El 2000, Aznar va creure que per rema­tar la feina ini­ci­ada el 1714 per Felip V calia apar­tar el rei Joan Car­les. Ara el seu fill cita intel·lec­tu­als cata­lans o repu­bli­cans el dia de la pro­cla­mació, com si aquí no passés res. Però l'única pos­si­bi­li­tat que té de sal­var la monar­quia és avançar-se a la revo­lució i mirar de garan­tir la lli­ber­tat dels pobles d'Espa­nya. L'alter­na­tiva és ensor­rar-se altre cop amb l'antic règim cas­tellà com Isa­bel II o Alfons XIII.