Desestabilització

Una vegada més, Mari­ano Rajoy ha adver­tit Artur Mas que no té res a dir-li men­tre no retiri la con­vo­catòria de la con­sulta. Una vegada més, Alícia Sánchez-Camacho s'ha adreçat al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat perquè es pene­deixi de tots els pecats i renunciï a Satanàs. Una vegada més, Artur Mas manté l'obs­ti­nació democràtica per sobre d'avi­sos i ame­na­ces. Tot això no és res nou, però alguna cosa ha can­viat. El docu­ment de Foment del Tre­ball Naci­o­nal i de la CEOE, que Joa­quim Gay de Mon­tellà va lliu­rar a Joan Car­les I, i la lleu­gera cai­guda de celles de Felip VI, mos­tren un camí: el de la con­tra­pro­posta. Tant Foment com la CEOE s'han resig­nat a accep­tar que aquesta oferta inclo­gui la con­sulta. Rajoy no cedeix ni un pam. Per tant, com sen­ten­ci­ava el cro­nista Joan Por­car, és pos­si­ble que al final la bufa del bou sigui “tot aire”. És a dir, és ben pro­ba­ble que la pro­posta no arribi mai o sigui més fina que l'ore­lla d'un rat­pe­nat. I Cata­lu­nya seguirà el seu camí i que els déus ens acom­pa­nyin, perquè els déus aju­den sem­pre els audaços per pur sen­tit de l'humor. Però, si no són tan pri­ma­ris, o si al remat el pre­si­dent espa­nyol cedeix davant la pressió empre­sa­rial, finan­cera i inter­na­ci­o­nal, podria haver-hi con­sulta a doble urna. Inde­pendència o nou esta­tus a Espa­nya. Un esta­tus de sar­su­ela. I si això passa, convé des d'ara arque­jar-se com els gats. Perquè podria ser que, tot i que la llufa del bou només sigui aire, ací alguna gent la cele­bri com una traca i comen­cin les divi­si­ons.