Estancament sobiranista

Seria ingenu creure que el sobi­ra­nisme acon­se­guirà els seus propòsits només a còpia d'exhor­ta­ci­ons entre una massa còmplice. El pro­jecte sobi­ra­nista de Cata­lu­nya exi­geix una acu­mu­lació de capi­tal polític, cívic i social que, mal­grat les ines­ti­ma­bles apor­ta­ci­ons d'enti­tats i par­ti­cu­lars, de moment no acaba de mate­ri­a­lit­zar-se del tot.

A mesura que ens acos­tem al 9-N, el temps polític serà cada cop més intens. Però ara, amb un movi­ment sobi­ra­nista molt foca­lit­zat en la maxi­mit­zació del pro­per 11 de setem­bre, ja es poden diagnos­ti­car alguns senyals d'estan­ca­ment. Sobre­tot dos: la renúncia de l'inde­pen­den­tisme a créixer més enllà d'aquells sec­tors soci­als que fins a aquí li són afins. I, segon error, apos­tar pel crei­xe­ment pas­siu; és a dir, espe­rar que les mesu­res recen­tra­lit­za­do­res del govern espa­nyol con­tinuïn fabri­cant inde­pen­den­tis­tes.

La inversió de poder que plan­teja l'inde­pen­den­tisme no pot que­dar a mercè només d'una volun­tat d'inde­pendència d'una part de la població. Cal que aquesta volun­tat es potenciï amb un argu­men­tari que pre­cisi els avan­tat­ges polítics, econòmics, soci­als i lli­ber­ta­ris que la inde­pendència podria com­por­tar. Si no es dóna aquest pas, l'opció de la inde­pendència mai no tra­ves­sarà el cer­cle de foc propi de l'acte de fe.

Tenint en compte la com­po­sició social de Cata­lu­nya i que l'Estat ja ha enge­gat la seva pode­rosa maquinària legal i repres­siva per neu­tra­lit­zar el procés sobi­ra­nista, és urgent convèncer-nos que el mateix acte de decisió de ser inde­pen­dents for­marà part indes­tri­a­ble del pro­jecte de país que siguem capaços d'esbos­sar. I, ara per ara, encara no ha cris­tal·lit­zat el lli­bre blanc que deta­lli que el nos­tre país tin­dria una procés cons­ti­tu­ent par­ti­ci­pa­tiu i amb vocació democràtica i de justícia social. Sense aquest ele­ment motriu, falta ànima, alè per aca­bar de donar un pas que ha de ser il·lusi­o­nant i trans­for­ma­dor.