El vot inútil

Ni les urnes, ni les enques­tes ho expli­quen tot, però diuen molt i enga­nyen poc. I tant les urnes del 25-M com les últi­mes enques­tes publi­ca­des afir­men que hi ha una pro­funda decepció res­pecte dels par­tits del sis­tema. Els uns, PPSOE, perquè s'ho mane­guen, s'ho repar­tei­xen, s'ho indul­ten tot i gover­nen i legis­len per a ells més que per a la soci­e­tat. Els altres, PSC, perquè de tant repe­tir-se que són el progrés no s'han ado­nat que són l'immo­bi­lisme. I també n'hi ha, CiU, que han pas­sat de pas­se­jar l'esten­dard auto­no­mista a arros­se­gar-lo com una pesada llosa. Fa més de tres dècades que s'auto­pro­cla­men els millors hereus de la tran­sició democràtica, els millors intèrprets de les neces­si­tats dels ciu­ta­dans, els millors cons­truc­tors del futur col·lec­tiu.

Trenta-cinc anys apar­cant pro­me­ses, transac­ci­o­nant prin­ci­pis soci­als, ide­als naci­o­nals, des­men­tint com­pro­mi­sos adqui­rits i fent de la cosa pública un modus vivendi a pro­te­gir. Massa temps dema­crant la seva figura, com el retrat de Dorian Grey. “Som el vot útil”, pro­me­tien; el vot útil de dre­tes, el vot útil d'esquer­res, el si tu no hi vas ells tor­nen o el peix al cove. La gent se n'ha fet un fart, de dele­gar. Ha dele­gat par­ti­ci­par, exi­gir, jut­jar i deci­dir. Però ara vol cor­re­gir el rumb, ha deci­dit mullar-se, tor­nar a aga­far les reg­nes dels seus ide­als i posar-los al ser­vei del futur. Per això valora molt la trans­parència ideològica, els plan­te­ja­ments ambi­ci­o­sos, que es diguin les coses pel seu nom.

Prou de renúncies! Vin­guin escri­tes a la Cons­ti­tució, vin­guin sota el vellut d'un nou Borbó ama­ble o vin­guin impo­sa­des per les lleis i els decrets dels comte duc d'Oli­va­res con­tem­po­ra­nis. Els ciu­ta­dans volen deci­dir. Per això cada cop són més els que volen deci­dir sobre la inde­pendència, recla­mar un estat més social i menys capi­tal o, per què no, dis­cu­tir al rei.