opinió
I si deixem treballar l'escola?
Vaig ensopegar amb la frase d'un filòsof nord-americà que deia: “Adopta el pas de la natura; el seu secret és la paciència.” I, tot pensant en la simplicitat (o no) del treball de la natura, vaig parar esment en les complicacions amb què sovint ens enfrontem en un altre procés de creixement personal important: el de l'educació dels fills. Aquesta simplicitat i paciència ens ajudarien molt, potser, si fóssim capaços d'aplicar-les amb criteri al món de l'ensenyament. Per què no deixem que els mestres i professors, i tota la comunitat educativa, treballin amb tranquil·litat, oberts a la col·laboració i a les aportacions positives per millorar? Per què, des de la política, s'insisteix reiteradament a canviar les “regles del joc” amb noves lleis i normes impregnades clarament d'un esperit partidista?
El setembre del 2013, des de la confederació d'AMPA d'escoles cristianes (Ccapac) publicàvem el manifest Exigim consens i estabilitat, al qual es van adherir majoritàriament òrgans de govern i AMPA de l'escola cristiana, tot fent palès que els canvis generaven incertesa i desconcert.
Ara ens trobem que, fins i tot des de la judicatura, s'intervé en el disseny del projecte lingüístic dels centres mitjançant la imposició, sense ni tan sols tenir en compte la voluntat majoritària de les famílies. I, vist el rerefons polític d'aquesta imposició, això genera alarma, atès que s'obre la porta a un potencial conflicte de convivència allà on no n'hi havia. No podem acceptar, doncs, la segregació dels alumnes per qüestions lingüístiques; si ho permetéssim, destruiríem un sistema de cohesió social i d'integració que s'ha demostrat que és d'èxit. Com tampoc no podem acceptar sentències que suposin una pressió sobre determinats alumnes i que dificultin la convivència a les escoles.
No podem oblidar que la llei d'educació estableix el català com a llengua vehicular de l'ensenyament, i que l'Estatut (llei orgànica) reconeix el català com a llengua “normalment emprada” com a vehicular d'aprenentatge. Des de la Ccapac hem defensat i defensem el model d'immersió lingüística en català des del convenciment que ha estat i segueix sent un element d'integració i de cohesió social, i alhora garanteix l'assoliment de nivells satisfactoris de coneixement tant del català com del castellà, fet que també considerem un actiu per als nostres fills i filles.
En aquest àmbit, per tant, cal tranquil·litat i deixar treballar. Les escoles tenen un projecte educatiu que inclou les llengües utilitzades en l'ensenyament i que les famílies acceptem en triar escola i incorporar-nos-hi.
Som conscients que les realitats socioculturals són canviants, i és per tot això que proposem que l'administració educativa estableixi un marc i unes bases suficientment flexibles que permetin que les escoles, basant-se en criteris pedagògics i de coneixement de la realitat del mateix entorn, dissenyin el seu model lingüístic, des del respecte a la preeminència del català com a llengua pròpia de Catalunya, per garantir el bon coneixement tant del català com del castellà. I si pot ser d'una tercera llengua, millor. I si això genera diferències entre centres, encara podria tenir un efecte positiu, ja que una societat plural requereix diversitat d'opcions des del sistema educatiu.
