Policia militar

Érem qua­tre i el cabo fidels a la dita que va tocar-nos de fer de poli­cies mili­tars a la festa major de Zamora, natu­ral­ment el 15 d'agost, en el Tránsito de Santa Maria als cels.

Jo era el capo­ral, que vol dir el cabo, tenia dos gali­as­ses a la meva esqua­dra, un de Zamora i un de no sé on que amb prou fei­nes par­lava cas­tellà.

Zamora és una ciu­tat de gent molt bona gent. Pau i glòria. Entre pro­ces­sons i llu­minàries pon­ti­fi­cals del bisbe amb gent pie­tosa que can­tava “ruja el infi­erno, brame satán, la fe de España no morirá” va arri­bar la nit i Zamora dor­mia, però el zamo­rano de la meva esqua­dra va recor­dar-me que no dor­mien a les cases de bar­rets. El zamo­rano ens hi va enca­mi­nar, conei­xia casa per casa. Vam començar per les més tro­na­des, que feien tota la llàstima amb aque­lles pobres dones que eren com pellin­gots, fins que vam arri­bar a la luxosa casa de doña Lupe que no es deia Lupe. Vam entrar en una sala sump­tu­osa de cati­fes i cane­lo­bres i llàgri­mes de cris­tall pen­jant del sos­tre, no vaig tenir gaire temps de veure res; enmig de la fas­tu­osa deco­ració hi havia un alfe­res pro­vi­si­o­nal amb el punt just de pítima que cri­dava com un espe­ri­tat: “De aquí no hay nadie que me saque si no es a la fuerza!” Men­tre doña Lupe em deia a mi: “Cabo, sácamelo de encima.”

Em vaig enca­rar amb l'alfe­res, em vaig qua­drar, que en diuen, men­tre li enge­gava la fórmula mili­tar: “A sus órde­nes, mi alfe­rez, las tengo que acompañar a su casa.”

L'home em va res­pon­dre: “Ni por la fuerza me sacan de aquí.”

Va pro­var d'esban­dir els meus dos gali­as­ses, aquests el van treure per les aixe­lles men­tre esper­ne­gava, el van remu­llar ben remu­llat i vam acon­se­guir que vomités, vam entrar en un cafè perquè n'hi dones­sin un de ben car­re­gat i el vam dei­xar a casa més tran­quil.

Quan vaig expli­car-ho al gran quefe em va dir que havia d'aca­bar la gresca amb una bona pallissa i vaig res­pon­dre que no em sen­tia capaç d'apa­llis­sar un alfe­res dels que havien gua­nyat la guerra.

Us explico això perquè enten­gueu com és de mal fer la feina d'un mosso d'esqua­dra.

Els entenc per experiència.