Independència educativa

I si no arribéssim al 9 de novem­bre? I si ens veiéssim obli­gats a moure fitxa abans? Estem molt con­cen­trats en la con­sulta i en les pos­si­bi­li­tats d'èxit de la con­vo­catòria, pen­dents del que pugui fer l'Estat per impe­dir-la. Men­tres­tant, però, com un buldòzer impla­ca­ble, Espa­nya con­ti­nua des­mun­tant l'auto­go­vern català. Finan­ce­ra­ment, ja estem collats fins a nivells mai vis­tos. L'extracció dels guanys del Port de Bar­ce­lona és només un exem­ple entre molts en la mateixa direcció. La més greu de totes, però, és la liqui­dació del sis­tema edu­ca­tiu català, un model d'èxit reco­ne­gut aquí i a la Xina Popu­lar. A par­tir del setem­bre pas­sarà a la història si no fem alguna cosa. No pot ser que la reacció del govern català sigui un recurs al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. És com dema­nar al llop que ens vigili les ove­lles. El TC és la Pan­zer­di­vi­sion del naci­o­na­lisme espa­nyol més ranci i uni­for­ma­dor. No em puc creure que algú cre­gui que el TC impe­deixi que el minis­tre Wert apli­qui el seu pla maquiavèl·lic de fer ser­vir pares espa­nyo­lis­tes –o opor­tu­nis­tes que veuen l'opor­tu­ni­tat d'enviar els seus fills a esco­les pri­va­des amb tot pagat– per posar fi a l'escola cata­lana. Crec que l'edu­cació pot esde­ve­nir el pri­mer àmbit on Cata­lu­nya comenci a exer­cir la seva inde­pendència de facto. No estic par­lant només d'una con­se­llera des­a­fi­ant el poder espa­nyol, sinó de tot un poble que es planti per deso­beir una llei injusta. D'exem­ples al llarg de la història, no ens en fal­ten.