La bona gent

Hi ha encara bona gent? És una pre­gunta que m'agra­da­ria fer-li avui a Geor­ges Bras­sens. Per això he viat­jat fins a Seta i he bus­cat Mos­tatxo al port, per si s'estava asse­gut a la ter­rassa d'una taverna, amb un got de vi i la pipa als lla­vis. Estic con­vençut que avui, Catorze de Juliol, s'haurà que­dat al llit fins ben tard, fins que s'apa­guin els him­nes i es ple­guin les ban­de­res. Però no el trobo. Un cam­brer d'ofici m'ha dit que fa un gra­pat d'anys que Bras­sens és car de veure. Tan­ma­teix, es treu un dis­po­si­tiu de la but­xaca i em mos­tra una llista pròpia de repro­ducció de l'apli­cació Spo­tify. Em deixa uns auri­cu­lars que treu de l'altra but­xaca i em con­vida a seure i escol­tar: Le jour du Qua­torze Jui­llet / Je reste dans mon lit doui­llet. / La musi­que qui marche au pas, / Cela ne me regarde pas. / Je ne fais pour­tant de tort à per­sonne, / En n'écou­tant pas le clai­ron qui sonne. / Mais les brav's gens n'aiment pas que / L'on suive une autre route qu'eux, / Non les brav's gens n'aiment pas que / L'on suive une autre route qu'eux, / Tout le monde me mon­tre du doigt / Sauf les manc­hots, ça va de soi.

El garçon m'ha por­tat un got de vi roig i he encès la pipa. En faig un glop. Miro la gent i em pre­gunto si Bras­sens els passa pel cap. Alguns van ves­tits de diu­menge. Altres pas­sen el ramadà. Hi ha encara bona gent, Bras­sens? Una altra pre­gunta que m'agra­da­ria fer-te avui, Bras­sens, té a veure amb l'Onze de Setem­bre. Ens hem d'apli­car la cançó? L'Onze no és el Catorze. Ni el Dotze. És com­plex d'expli­car-t'ho. És exac­ta­ment el con­trari. I, tan­ma­teix, torno a cli­car: Le jour du Qua­torze Jui­llet / (...)

M'has con­vençut. Hi ha un temps per a la bona gent. Però la bona gent és intem­po­ral. La bona gent hi és abans i després de la festa naci­o­nal. El temps de la bona gent és l'ante­rior al pas del ramat. I és el poste­rior. És el temps dels coi­xos, els mancs i els cecs. És el temps dels can­sats que fan la feina. Gràcies per tot, Mos­tatxo. Vull pagar el vi, però el cam­brer ha des­a­pa­re­gut. I a la porta del local, un car­tell avisa que avui està tan­cat per diada.