Opinió

Rússia vol refer fronteres

Putin torna a desplegar una política exterior audaç i nacionalista

La des­trucció de l'imperi soviètic, produïda des de din­tre i enmig de la per­cepció d'un gran fracàs històric, va situar Rússia en les dimen­si­ons i la importància inter­na­ci­o­nal que tenia abans del tsar Pere el Gran (1672-1725). Els bol­xe­vics van pro­me­tre alli­be­rar totes les repúbli­ques que s'havien anat incor­po­rant a Rússia des dels temps d'Ivan el Ter­ri­ble (1530-1584) i van qua­li­fi­car l'imperi dels tsars com “la presó dels pobles”. Lenin es va encar­re­gar de seguida de dei­xar ben fixa­des les fron­te­res tal com el nou règim les havia tro­bat en fer fora els Roma­nov. L'acu­mu­lació de ter­ri­to­ris s'havia produït a un ritme de 40 quilòmetres qua­drats cada dia al llarg dels segles. L'obsessió dels rus­sos per les fron­te­res és cons­tant i gai­rebé malal­tissa. L'última incursió del 1979 tra­ves­sant les mun­ta­nyes de l'Himàlaia i ocu­pant l'Afga­nis­tan res­po­nia d'alguna manera a les indi­ca­ci­ons que cons­ta­ven en el tes­ta­ment de Pere el Gran, en què reco­ma­nava als seus súbdits que no s'atu­res­sin fins a banyar-se en les càlides aigües del golf Pèrsic. Bé, tot aquest procés s'aturà de sobte amb el tras­bals que suposà el des­mem­bra­ment sob­tat de la Unió Soviètica com a con­seqüència de l'esfon­dra­ment del règim. Mikhaïl Gor­bat­xov i Borís Ielt­sin són menys­tin­guts i odi­ats per molts rus­sos per haver des­man­te­llat un imperi secu­lar. Rússia havia estat humi­li­ada però no pas esmi­co­lada. Dar­rere del país que vencé Napoleó i que ha con­di­ci­o­nat la política inter­na­ci­o­nal els últims dos segles que­dava l'orgull ferit i una volun­tat con­tin­guda per refer total­ment o par­ci­al­ment les fron­te­res occi­den­tals i de l'Àsia Cen­tral.

VladÍmir Putin fou pri­mer minis­tre de Ielt­sin i l'any 2000 ocupà la pre­sidència de Rússia fins al 2008. Impulsà la figura obe­di­ent de Dmi­tri Medvédev per subs­ti­tuir-lo men­tre ell retor­nava al càrrec de pri­mer minis­tre. Va can­viar la Cons­ti­tució i en les elec­ci­ons del 2012 tor­nava a ser esco­llit pre­si­dent de Rússia. Fins avui. Com a agent des­ta­cat del KGB va tre­ba­llar uns quants anys a l'Ale­ma­nya de l'Est i domi­nava els ser­veis secrets d'un país on l'espi­o­natge ha estat l'eina impres­cin­di­ble per fer política des dels temps dels bol­xe­vics. Putin coneix les entra­nyes de Rússia, el seu caràcter i el seu orgull ferit. Les fron­te­res han estat una de les seves obses­si­ons per poder retor­nar amb força a l'escena inter­na­ci­o­nal.

Es donava per fet que havíem arri­bat a la fi de la història i que el món entra­ria en un període de demo­cra­tit­zació automàtica pel sol fet que la causa d'Europa i els Estats Units havien vençut en les guer­res del segle XX. La guerra freda que­dava per­duda en els lli­bres d'història i el món només tin­dria una sola referència que es des­pren­dria del capi­ta­lisme democràtic tenint com a epi­cen­tre Was­hing­ton i Wall Street. Les coses es torçaren el 2001 amb els atemp­tats de l'11 de setem­bre i més tard, el 2008, amb la crisi dels mer­cats que supo­sava alhora la pèrdua de l'hege­mo­nia del model occi­den­tal. Nai­xe­ren les noves potències emer­gents, els BRIC (el Bra­sil, Rússia, l'Índia i la Xina), que dis­pu­ten el mono­poli occi­den­tal i que van tras­lla­dant pel seu propi pes l'eix geo­polític de l'Atlàntic al Pacífic.

Putin torna a des­ple­gar una política exte­rior audaç i naci­o­na­lista. El que està pas­sant a Ucraïna és un intent clar de refer velles fron­te­res. Ja ho va con­su­mar per la força enguany a Cri­mea i ara ho vol exe­cu­tar en una Ucraïna que és part subs­tan­cial de la història de Rússia.

La tragèdia de l'avió aba­tut a la fron­tera entre Ucraïna i Rússia, amb 298 morts, no té una auto­ria iden­ti­fi­cada. Se sap que l'apa­rell rebé l'impacte d'un míssil terra-aire però tar­da­rem dies a acla­rir si els seces­si­o­nis­tes pro­rus­sos d'Ucraïna n'han estat els autors mate­ri­als, si ha sigut amb la con­nivència o coo­pe­ració explícita de Mos­cou o si el govern de Kíev ha tin­gut res a veure amb la desgràcia. Per deduc­ci­ons lògiques, tot fa pen­sar que aba­tre un avió que vola a deu mil metres no és pot fer sense una assistència mili­tar ade­quada. Tots els indi­cis apun­ten al Krem­lin, encara que no s'ha pro­vat res. Si els governs occi­den­tals arri­ben a la con­clusió fefa­ent que Putin estava al dar­rere de la vola­dura de l'avió, se'n trau­ran con­seqüències relle­vants. La pri­mera és que Europa té un pro­blema seriós al front ori­en­tal, on Putin vol modi­fi­car les fron­te­res perquè Ucraïna no entri din­tre l'òrbita de Brus­sel·les. Penso que fou equi­vo­cada la pressa de la UE per voler europeïtzar Ucraïna sense abans arri­bar a un pacte amb Mos­cou. La segona és que Obama haurà de res­pon­dre a Putin amb quel­com més que unes san­ci­ons sense cap incidència real. Haurà de tei­xir una xarxa de rela­ci­ons amb tot el món per no per­dre la ini­ci­a­tiva. Tor­na­rem a les cime­res de la guerra freda, com les que Brezh­nev cele­brava amb tots els pre­si­dents ame­ri­cans? Pot­ser sí. Però seran d'una altra dimensió. Putin té aga­fada Europa amb l'aixeta del gas, del petroli i dels recur­sos natu­rals. Men­tres­tant, a Brus­sel·les es bara­llen per veure quin país tindrà més pes a les ins­ti­tu­ci­ons que ara nome­nen els càrrecs grans i petits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia