Ozores

Mariano Ozores, el director de cinema, ha retornat aquests dies a la terreta valenciana que el va veure néixer per gravar una de les seves execrables comèdies? Potser la segona part de la vergonyosa Disparate nacional? De fet, faig la broma perquè aquest títol –que va fer fortuna en els cinemes de la primeria dels noranta– és molt adequat per qualificar l'embolic ocorregut al voltant del judici, a l'Audiència de València, d'una vintena de membres d'un grup d'extrema dreta conegut amb el nom de Frente Antisistema (Fas). En primer lloc, la vista s'ha demorat nou anys en el temps. En segon, la Guàrdia Civil, poc abans de l'inici del judici, va destruir totes les armes de foc que servien com a prova per incriminar els acusats. En tercer lloc, com ja és habitual en aquests casos, l'advocat de l'acusació particular ha estat insultat i gairebé agredit pels feixistes, davant d'una exasperant passivitat de les forces de l'ordre. I en quart, aquests dies ha transcendit que un dels inculpats dirigia un centre que atenia joves amb risc d'exclusió social tutelats per la Generalitat d'Alberto Fabra. El que dèiem, com en els millors temps de Mariano Ozores i la seva Mayordomo para todo.

La cosa faria riure... si no fes plorar. Perquè el País Valencià –on plou sobre mullat i on l'extrema dreta campa amb una impunitat alarmant– és el territori de l'Estat on les agressions feixistes són més abundants, segons l'informe Raxen, que elabora periòdicament el Moviment contra la Intolerància. Unes agressions que gairebé mai reben càstig i, quan el reben, és tan tou que s'acaba convertint en una nova humiliació a les víctimes. Com el cas de Pedro Cuevas, assassí confés de Guillem Agulló, que només va passar 4 anys a la presó pel seu crim i que, posteriorment, ha estat involucrat en la major part de les trames feixistes existents al País Valencià, inclosa la que s'ha jutjat aquests dies. Com el dia de la marmota, però en versió d'Ozores, vaja!