Opinió

Salàs de Pallars

Aquest projecte ha girat com un mitjó la vida del poble. El patrimoni al servei del futur i lluny de les inèrcies encarcaradores i massa elitistes

Dis­sabte pas­sat vaig inter­ve­nir en l'acte d'inau­gu­ració de l'expo­sició Àlbum de la Gran Guerra 1914, orga­nit­zada pel Cen­tre d'Inter­pre­tació de l'Antic Comerç i l'Ajun­ta­ment de Salàs de Pallars. Pujàvem el mateix dis­sabte havent dinat i al coll de Comi­ols va començar a ploure inten­sa­ment. A Tremp, la pluja va parar el temps de veure, un moment, la Lli­bre­ria Cen­tral que con­du­eix Cisco Prats, i només d'arri­bar a Salàs, al local de les anti­gues esco­les, hi va tor­nar i no va parar fins pas­sa­des les vuit. La sala estava atapeïda, l'alcalde es mos­trava satis­fet i Cisco Farràs i la seva dona, que és la regi­dora de Cul­tura, trac­ta­ven dels dar­rers detalls de la inau­gu­ració. Una estona abans, Cisco Farràs, ànima i ins­pi­ra­dor de l'expo­sició, ens l'havia mos­trat en una visita exprés. Vaig que­dar del tot mera­ve­llat. L'eficàcia ele­men­tal del dis­curs expo­si­tiu, els tex­tos lite­ra­ris que trans­por­ta­ven a una atmos­fera entre eufòrica i plàcida en l'arren­cada de l'estiu de 1914, el dra­ma­tisme i el xoc de l'esclat del con­flicte, i la inten­si­tat dramàtica de les imat­ges de les trin­xe­res dels dos cos­tats en con­flicte, ser­vien de marc d'alguna de les col·lec­ci­ons de cro­mos, prin­ci­pal­ment de la xoco­lata Amat­ller. En un espai reduït i una esce­no­gra­fia de pri­meríssim nivell, amb un sol cop d'ull és fàcil de per­ce­bre l'explosió del mapa d'Europa, la vida i el sofri­ment de la gent, tan­tes morts acu­mu­la­des per cau­ses sovint incom­pren­si­bles als ulls huma­na­ment escèptics de les gents de pro­cedència diversa, que Gaziel havia tro­bat i havia vist can­viar de com­por­ta­ment un cop ins­tal·lada la guerra. La guerra i les seves misèries, els apro­fi­tats de sem­pre i, final­ment, la pau.

I l'impacte de la guerra a Cata­lu­nya. Una soci­e­tat divi­dida, una opinió pública enfer­vo­rida, un nou peri­o­disme, una lite­ra­tura de la guerra, unes expec­ta­ti­ves polítiques, totes les grans opor­tu­ni­tats econòmiques amb les grans for­tu­nes des­a­pro­fi­ta­des, el fracàs de l'escena inter­na­ci­o­nal com a fórmula per solu­ci­o­nar el plet català amb Espa­nya. L'aco­mo­dació dels uns, l'escep­ti­cisme dels altres, la radi­ca­lit­zació del movi­ment obrer, la manca de cin­tura política de les elits cata­la­nes i espa­nyo­les. L'impacte, al Pallars, de la mort del gran impul­sor de l'apro­fi­ta­ment hidroelèctric del Piri­neu, i fun­da­dor de La Cana­denca, F.S. Pear­son, l'any 1915, a bord del Lusitània. Una guerra que, ara, en el seu cen­te­nari des­perta un interès reno­vat, amb noves revi­si­ons his­to­ri­ogràfiques i un gruix impor­tant de noves publi­ca­ci­ons de caire memo­rialístic i die­tarístic, i que arriba a la premsa escrita com la sèrie que Plàcid Gar­cia Pla­nas ha començat a La Van­guar­dia amb l'encapçala­ment d'una tira d'alguns dels cro­mos de xoco­la­tes Amat­ller.

Cisco Farràs em va expli­car que hi ha més de cin­quanta col·lec­ci­ons de cro­mos sobre la Gran Guerra, amb prop de qua­tre mil cro­mos en total, que van anar sor­tint al fil dels esde­ve­ni­ments com una versió aco­lo­rida i pot­ser endol­cida per a la mai­nada.

Però tot i ser impor­tant l'expo­sició, com no en veu­rem pot­ser cap d'altra a Cata­lu­nya, el més impor­tant que vaig per­ce­bre va ser la vibració col·lec­tiva de tot un poble emo­ci­o­nat per la trans­for­mació que, ani­mada pel Cisco Farràs, s'ha produït al vol­tant del pro­jecte i de la rea­li­tat de les Boti­gues Museu de Salàs de Pallars. Una farmàcia, una bar­be­ria, una mer­ce­ria i per­fu­me­ria, un bar, un estanc, una botiga d'ultra­ma­rins, on l'ins­tint col·lec­ci­o­nista i la passió pedagògica del Cisco s'han posat al ser­vei d'una idea de dina­mit­zació col·lec­tiva. Una idea de recu­pe­ració de la memòria, però sobre­tot de la història i de pre­sen­tació dels grans can­vis soci­als i cul­tu­rals a través dels pro­duc­tes de les dife­rents boti­gues i del dis­seny i la publi­ci­tat. El més impor­tant de tot és que amb tota la modèstia i pocs recur­sos, però amb molta ima­gi­nació i idees clares, aquest pro­jecte ha girat com un mitjó la vida i les expec­ta­ti­ves del poble. El patri­moni al ser­vei del futur i lluny de les inèrcies encar­ca­ra­do­res i massa eli­tis­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia