Ítaca des de S'Algaret

Quan aquest agost el 129 pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat s'asse­gui a fer un refri­geri a la ter­rassa de l'hos­tal S'Alga­ret i miri en direcció a Ítaca, ima­gi­nant-se-la dar­rere de la badia de For­nells, medi­tarà sobre com tro­bar l'equi­li­bri entre dues rea­li­tats. Com tro­bar l'estratègia cor­recta entre el com­promís amb la con­sulta i el risc de tor­nar a con­ver­tir Cata­lu­nya en la Bri­gada Pomorska, que el 2 de setem­bre del 1939 va fer l'última càrrega de cava­lle­ria de la història... con­tra els Pan­zer ale­manys. I m'ima­gino Artur Mas posant la mà a la car­tera on, pot­ser, du escrita per ell mateix la pre­gunta de la con­sulta. Ho explica l'ara repu­diat Jordi Pujol en el segon volum de les seves memòries, Memòries. Temps de cons­truir (1980-1993) –que sem­pre seran útils, Manuel–. Pàgina 190: “Vam deci­dir posar en pràctica la vella idea d'en Prat de la Riba, represa anys més tard pel pre­si­dent Tar­ra­de­llas: les ins­ti­tu­ci­ons, pel sol fet d'exis­tir, tenen una gran força. En Prat de la Riba va fer una gran feina havent dit: «De moment en tinc prou amb un segell que posi Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya.»” Un segell. I hi afe­gia Pujol: “En Fran­cesc Cambó, en les seves memòries, va escriure: «La Man­co­mu­ni­tat era una con­cessió d'un valor immens. Els qui no sen­tien la trans­cendència d'aquest fet no s'ado­na­ven de la immensa força espi­ri­tual i política que por­tava en si mateix.»” Força espi­ri­tual i política. I seguia Pujol: “En Tar­ra­de­llas, sem­blant­ment, va afir­mar des de l'exili: «Per man­te­nir la con­tinuïtat de la Gene­ra­li­tat i asse­gu­rar el seu retorn n'hi ha prou amb un paper de car­tes on a dalt hi figuri imprès Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya i que al peu hi dugui la meva sig­na­tura.»” La força moral i política d'un paper amb un segell de la Gene­ra­li­tat i la sig­na­tura del pre­si­dent en un decret de con­vo­catòria d'una con­sulta sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya amb un suport democràtic majo­ri­tari. No sem­bla poca cosa...