Opinió

Quin èxit, la Diada

És més important el com que no pas el quan, per més pressa i urgència que hi hagi i tinguem

El baix nom­bre d'ins­crits a la V de la Diada en com­pa­ració amb els de la Via Cata­lana de l'any pas­sat, va encen­dre els llums d'alarma dels orga­nit­za­dors i des de mit­jan d'agost s'han mul­ti­pli­cat les cri­des a no defa­llir ara que és l'hora. Aquesta set­mana, la pre­si­denta de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC), Carme For­ca­dell, ha dit que l'Onze de Setem­bre d'enguany serà el més mul­ti­tu­di­nari de la nos­tra història. I el con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell, s'ha afe­git a l'onada opti­mista afir­mant que la Diada serà un èxit.

Els dub­tes ini­ci­als i aquesta neces­si­tat de donar garan­ties d'èxit i d'asse­gu­rar que serà la Diada més mul­ti­tu­dinària de la història, m'han posat en relleu tres paranys en què al meu enten­dre ha cai­gut el procés de tran­sició naci­o­nal.

El pri­mer parany és el de la quan­ti­fi­cació. Des de la mani­fes­tació de juliol de 2010, l'inde­pen­den­tisme no ha parat de créixer en nom­bre i trans­ver­sa­li­tat. Cadas­cuna de les mani­fes­ta­ci­ons que s'han fet des de lla­vors ha estat més nom­brosa que la pre­ce­dent i cada enquesta que s'ha publi­cat ha detec­tat un aug­ment dels favo­ra­bles a la con­sulta i a la inde­pendència, i aquest incre­ment sos­tin­gut i indis­cu­ti­ble és el que s'ha des­ta­cat i valo­rat en més gran mesura. La Via Cata­lana de l'any pas­sat en va ser l'apo­te­osi. És clar que un cop siguem al cap del car­rer, la qüestió es dilu­ci­darà pel nom­bre de vots que omplin les urnes, però men­tre es fa camí, insis­tir en aquesta neces­si­tat de superació, com si es tractés d'un rècord espor­tiu que ha de ser batut, o per fer-la més grossa cada any, a banda de ser estres­sant, trobo que és un error inne­ces­sari. Empènyer el llin­dar entre l'èxit i el fracàs a límits que per defi­nició són inas­so­li­bles (no som més dels que som) és com jugar a la ruleta russa. L'esforç s'ha de posar en la qua­li­tat, que en aquest cas vol dir en la con­sistència, el rigor i l'eficàcia del movi­ment.

El segon parany és el de la pressa. També genera un estrès i un risc d'error que no paguen la pena. La tria dels eslògans hi té a veure: del tenim pressa a l'ara és l'hora de la Diada d'enguany. És clar que tenim pressa i que el procés de tran­sició està arri­bant a la fase deci­siva, també perquè el govern espa­nyol s'afa­nya en la des­na­ci­o­na­lit­zació de Cata­lu­nya. Ara: no som dalt de trens que cor­ren direc­tes a la trom­pada, una metàfora que sem­pre m'ha sem­blat des­en­cer­tada perquè no hi tindríem res a fer si fos ver­sem­blant, sinó que juguem una par­tida política en què la gestió dels temps i el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal són deter­mi­nants.

I, final­ment, el ter­cer parany, que està rela­ci­o­nat amb aquest segon, és el del debat sobre el pla B en què s'ha cai­gut. Cer­ta­ment, tenia un punt d'ine­vi­ta­ble atès que el govern espa­nyol
ha dei­xat ben clar que blo­que­jarà qual­se­vol via legal per a la cele­bració d'una con­sulta sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya. Però el fet de deba­tre'l i de posar-se a donar alter­na­ti­ves afe­bleix el movi­ment perquè, d'una banda,
el divi­deix entre els qui diuen que s'han de posar les urnes el 9 de novem­bre tant sí com no, els que diuen que no es pot fer si no hi ha cober­tura legal i els qui no diuen ni una cosa ni l'altra perquè no volen par­lar d'hipòtesis i s'afer­ren als acords que tenen sig­nats, i perquè, d'una altra banda, dóna pis­tes sobre quins movi­ments es tenen pre­vis­tos i com de lluny es pensa arri­bar. I en política, com en d'altres ordres de la vida, això d'ense­nyar les car­tes i mos­trar els límits acaba sent un mal negoci.

La clau de volta del procés, el punt de no-retorn serà el moment en què els cata­lans ens pro­nun­ciem sobre la inde­pendència de manera inequívoca­ment democràtica. El govern espa­nyol ho sap i per això fa tot el que pot per impe­dir-nos-ho. Per aquesta raó és més impor­tant el com que no pas el quan, per més pressa i urgència que hi hagi i tin­guem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia