Dubte

Vostès ja em per­do­na­ran que hagi tar­dat tant a reac­ci­o­nar, però és que les parau­les del minis­tre Mon­toro en la com­pa­rei­xença de dimarts pas­sat em van dei­xar tan asto­rat i col­pit que he neces­si­tat alguns dies per refer-me. De manera que, a l'any 2000, el govern espa­nyol, en mans del Par­tit Popu­lar, ja tenia conei­xe­ment d'allò que s'ano­mena la gran for­tuna de Pujol, i no hi va fer res. Per què? “Home”, em res­pon­dran, “és evi­dent: perquè neces­si­ta­ven els vots de CiU per gover­nar a Espa­nya.” Doncs no: els vots van ser neces­sa­ris al 1996, però no al 2000, quan el PP va acon­se­guir la majo­ria abso­luta gràcies al fet que la legis­la­tura pre­ce­dent havia fet una política de cen­tre obli­gat per CiU.

Va ser jus­ta­ment a la segona legis­la­tura quan el PP va girar des­ca­ra­da­ment cap al cen­tre i va ence­tar una política cen­tra­lista que l'ascens del PSOE va inter­rom­pre durant uns anys.

De manera que si el PP, amb tots els meca­nis­mes de l'Estat, no va entrar a fons amb Pujol va ser per estratègia política. Pot­ser perquè, fins fa qua­tre dies, Pujol defen­sava encara l'encaix de Cata­lu­nya amb Espa­nya. Per cert, que ara podem veure a on ens ha dut aquesta política: ens pre­nen amb un decret o amb una llei empa­rada en la seva majo­ria allò que es va acon­se­guir després de llar­gues nego­ci­a­ci­ons i pac­tes. I quan ens quei­xem, rebem l'insult i el menys­preu.

Si més no en aquest cas, sem­bla com si el PP uti­litzés els recur­sos de l'Estat no en l'interès gene­ral, sinó per a les seves fina­li­tats polítiques par­ti­cu­lars. Si van inves­ti­gar Pujol i no van fer res, o bé tot era legal o bé no ho era i van fer l'orni. Per què?

Ho hau­ria d'expli­car Mon­toro? O seria, més aviat, cosa de José María Aznar? Doncs podem espe­rar ben asse­guts, perquè si encara no ha donat expli­ca­ci­ons per allò de les armes de des­trucció mas­siva, ara menys encara.